Weber, Max

 

Maximilian Weber (Erfurt, Alemanya el 21 d’abril de 1864 – Munic, Alemanya el 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg alemany.

Fill major dels set que van tenir sa mare i son pare, un polític de l’Alemanya d’Otto von Bismarck. El seu germà menut Alfred Weber va ser també un destacat economista i sociòleg. El 1882 començà els seus estudis de dret a la Universitat de Heidelberg. També va estudiar en altres universitats, fonamentalment en la de Berlín, on es va dedicar especialment a la història. Es va doctorar en dret, el 1889 i aviat va entrar a formar part del cos de professors de la Universitat de Berlín. Va ser professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia (1894) i Heidelberg (1896), abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi va reintegrar el 1918.

Es va fer càrrec de la redacció d’una de les primeres revistes dedicades a la sociologia, l’Arxiu de Ciències Socials. El 1905 aparegué el més famós dels seus estudis, L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. El 1909 va fundar, junt a Georg Simmel i Ferdinand Tönnies, l’Associació Alemanya de Sociologia. Se’l considera amb Karl Marx, Vilfredo Pareto, Ferdinand Tönnies i Émile Durkheim un dels pares de la sociologia.

Durant la Primera Guerra Mundial va desenvolupar una forta crítica a la política bel·licista del II Reich. Quan va acabar la guerra va ser membre del comitè d’experts de la Delegació de Pau de Versalles. També va formar part de la comissió redactora de la Constitució de Weimar. Durant llargs períodes de la seua vida va patir fortes depressions nervioses; amb tot, la seua és una de les obres més extenses de les ciències socials.

Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes. Preocupat per la influència mútua dels interessos materials i espirituals en la interacció de les classes i grups socials, va investigar els vincles entre idees religioses i conductes econòmiques tant en les societats occidentals com en les orientals. També va estudiar els nexes entre el protestantisme —principalment en la seua versió calvinista— i la gènesi del capitalisme. També es va interessar per la natura del poder i les seues modalitats (tradicional, racional i carismàtic), i en tot moment va remarcar la pluralitat de causes del desenvolupament històric i la necessitat de conéixer els continguts culturals per a interpretar els canvis socials, en la perspectiva d’arribar a una conceptualització de les col·lectivitats en funció del comportament social i no de les estructures.

Les seues aportacions metodològiques són molt rellevants, en aprofundir els treballs de Wilhelm Dilthey en la distinció entre les metodologies de les ciències naturals i les de les ciències socials.

 

Obres disponibles:

Weber_Max-La_etica_protestante_y_el_espiritu_del_capitalismo

Weber_Max-Política_y_ciencia

Weber_Max-Que_es_la_burocracia

Weber_Max-Sociologia_de_la_religion