Verne, Jules

Jules Gabriel Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828 – Amiens, 24 de març de 1905) fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les on apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d’invents tècnics. Una de les seves idees era la “novel·la de la ciència”: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.

És el segon autor més traduït de tots els temps, després d’Agatha Christie, segons Index Translationum.

Juntament amb H.G. Wells és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys visqué a la ciutat d’Amiens, a la casa que, a dia d’avui, és un museu en honor seu.

Una vegada acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne s’emprà a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè es sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, per semblar-li aquest gènere més fàcil i de majors rendiments. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.

Vers l’any 1848 escriu la comèdia Les pailles rompues, representada al Gimnàs i més tard Onze jours de siège. També col·laborava en Le Musée des Familles publicant els viatges fantàstics que eren ja com una iniciació del gènere que tanta fama hauria de donar-li. Per aquell temps ja tenia escrita la novel·la Cinc setmanes en globus, que cap editor es decidia a acceptar-li. L’editor Pierre-Jules Netzel, també distingit escriptor, veié al moment l’atractiu d’aquella obra i la seva novetat, i va signar un contracte amb el seu autor, que ja havia complert els trenta quatre anys. Hetzel no tant sols no s’havia equivocat, sinó que l’èxit de les obres de Verne superà els càlculs més optimistes.

Jules Verne se sentia identificat amb l’anarquisme individualista i aquest sentiment es posa en rellevància en algunes de les seves obres.
A l’obra “20.000 llegües de viatge submarí”, un biòleg francès és capturat pel capità Nemo i, a bord del submarí Nautilus, conduït a les profunditats de l’oceà en una expedició apassionant.
És en la figura del brillant capità Nemo i el seu fosc passat on trobem l’ideal anarquista retratat per Verne, assot de les nacions, busca la llibertat i la investigació científica, envoltat d’una tripulació formada per homes de totes les nacions.

La publicació de Cinq semaines en ballon, en el Magazin d’Education, fou un vertader esdeveniment i el seu autor assolí de cop la celebritat, fet que l’animà a continuar pel mateix camí, publicant successivament Les aventures du capitain Hatteras, Le voyage au centre de la terre, De la terre à la lune, etc., que feren de Jules Verne l’escriptor més popular d’Europa, doncs llurs obres no tardaren ser traduïdes a molts idiomes. I això malgrat de l’oposició de savis i de literats, doncs per als primers les seves obres eren només que fantasies i vulgaritzacions a l’abast de qualsevulla persona mitjanament il·lustrada, i els segons li negaven fins les més elementals qualitats.

S’ha de dir que la següent generació ja jutjà a Verne d’altra forma, i a principis del segle XX, malgrat haver evolucionat els costums i els gustos literaris, Verne era un dels escriptors més llegits i encara avui en dia, es fa difícil no trobar algun jove que no hagi llegit alguna obre de Verne.

A més, i això explica també l’èxit de les obres de Verne, tots els seus personatges són nobles, intrèpids i simpàtics, sense caure en les exageracions de les pel·lícules. Fins i tot el savi distret i feréstegament egoista que apareix en no poques de les seves produccions té el do d’interessar-nos en llurs extravagàncies i de no fer-se’ns antipàtic. El fons d’humanitat que transcendeix en tots ells; l’amor al pròxim i el menyspreu de la pròpia vida; la trama sempre interessant i moltes vegades dramàtica de la narració conduïda amb gran habilitat, estil lleuger i amè, diàleg xispejant i enginyós, la part principal del qual corre sempre a càrrec d’un francès decidit i graciós, normalment pertanyent a les classes populars, són els principals elements que podríem dir literaris, emprats per Jules Verne.

Per altra banda, seria injust negar que molts dels invents de la primera meitat del segle XX, foren previstos per ell i alguns fins hi tot descrits amb exactitud, sense contar que va saber inculcar a la joventut l’amor al bé i la ciència. El 9 de maig de 1909 s’inaugurà a Amiens un monument a la memòria del novel·lista amb fons recollits per subscripció pública, bona part de la qual fou aportada pels escolars francesos. El 1928 se celebrà el centenari del seu naixement i com homenatge a l’autor de tants viatges fantàstics, el diari Politiken, de Copenhaguen, organitzà un concurs entre els boy-scouts danesos per elegir-ne un que realitzes un viatge amb l’itinerari semblant al de La volta al món en vuitanta dies. Resultà afavorit Paul Huld, un noi de quinze anys, que portà a terme en quaranta tres dies la gesta que costà vuitanta dies a Phileas Fogg.

Obres disponibles:

Verne_Jules-Ante_la_bandera

Verne_Jules-Cinco_semanas_en_globo

Verne_Jules-Clovis_Dardentor

Verne_Jules-De_Glasgow_a_Charleston

Verne_Jules-De_la_tierra_a_la_Luna

Verne_Jules-Dos_años_de_vacaciones

Verne_Jules-El_faro_del_fin_del_mundo

Verne_Jules-El_pueblo_aereo

Verne_Jules-Familia_sin_nombre

Verne_Jules-Gil_Braltar

Verne_Jules-La_esfinge_de_los_hielos

Verne_Jules-La_Isla_misteriosa

Verne_Jules-La_vuelta_al_mundo_en_80_dias

Verne_Jules-Las_Indias_negras

Verne_Jules-Las_tribulaciones_de_un_chino_en_china

Verne_Jules-Los_forzadores_del_bloqueo

Verne_Jules-Los_Hijos_del_Capitan_Grant_en_la_America_del_Sur

Verne_Jules-Miguel_Strogoff

Verne_Jules-Un_Capitan_de_quince_años

Verne_Jules-Una_ciudad_flotante

Verne_Jules-Veinte_mil_leguas_de_viaje_submarino

Verne_Jules-Viaje_al_Centro_de_la_Tierra