Trotsky, Lev

Lev Davídovitx Bronstein, més conegut com Lev Trotski. Va ser un revolucionari marxista rus i una de les figures més destacades de la revolució russa de 1917. Va néixer a Iànovka (Ucraïna) l’any 1877 i va morir assassinat a Coyoacán (Mèxic) l’any 1940.

Va nàixer en una família de llauradors propietaris jueus i va estudiar Dret a la Universitat d’Odessa. Des de ben jove va participar en l’oposició clandestina contra el règim tsarista, s’adherí als ideals socialdemòcrates l’any 1896 i organitzà una Lliga Obrera del Sud de Rússia (1897). Va ser detingut diverses vegades i desterrat a Sibèria; però va aconseguir escapar-ne el 1902 i es va unir a Londres amb un dels caps de l’oposició socialdemòcrata a l’exili: Lenin. Aquest el va fer entrar en la redacció del diari Iskra.

Malgrat les seues discrepàncies amb Lenin, com ara la concepció autoritària del partit, va col·laborar amb ell i va intentar en va reconciliar la facció que dirigia (els bolxevics) amb la facció rival de la socialdemocràcia russa (els menxevics). Va tornar a Rússia per a participar en la Revolució de 1905, en la qual va organitzar el primer soviet o consell revolucionari. En fracassar la revolució, va ser deportat una altra vegada a Sibèria i novament en va escapar (1906).

Membre principal del Politburó després de Lenin, recolzaria a este en les seues principals innovacions fins que una apoplexia va obligar Lenin a apartar-se de la política. En oposició a Trotski, es van unir Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev i Stalin. Este agrupament, una vegada que va aconseguir apoderar-se de la direcció del Partit, va acusar Trotski de cometre serioses violacions a la disciplina del partit, amb l’objectiu de debilitar les seues organitzacions. En conseqüència Trotski és primer destituït com a comissari de Guerra, després apartat de la direcció del partit i posteriorment expulsat del mateix. Més tard seria deportat a Kazakhstan (Àsia Central) i finalment expulsat de la URSS en 1929.

Des de llavors, els ideòlegs oficials del règim es van encarregar de revisar la figura de Trotski (arribant inclús a trucar fotografies originals a fi de fer-lo desaparèixer, per exemple, del lloc que ocupava junt amb Lenin mentre este pronunciava un discurs) fent-lo aparèixer com un traïdor, encara que el treball historiogràfic posterior ha demostrat que no són certes les asseveracions fetes contra ell.

D’altra banda, Trotski començaria un autèntic pelegrinatge per diferents països des dels quals poguera expressar públicament les seues crítiques a l’estalinisme.

Finalment, Lev Trotski arriba a Mèxic, després d’una sèrie de gestions realitzades principalment pel pintor mexicà Diego Rivera davant del president Lázaro Cárdenas qui, en 1938, li concedix l’asil polític. A la seua arribada, Trotski va ser rebut en el port de Tampico per Frida Kahlo, esposa de Rivera i transportat cap a la ciutat de Mèxic a bord del tren presidencial. Va viure en la “Casa Blava”, domicili de Frida i Diego en Coyoacán, fins a la ruptura política amb este últim, que es va donar en 1939. En eixe any, va canviar la seua residència al Carrer de Viena també en Coyoacán, on va viure fins al dia de la seua mort. En eixa casa, Trotsky va patir dos atemptats, el primer d’ells ocorregut al maig de 1940. Durant la matinada del dia de l’atemptat, un comando de 20 hòmens armats comandats pel pintor David Alfaro Siqueiros, va aconseguir penetrar a la casa amb la complicitat de Robert Sheldon Hart, un guardaespatlles de Trotski que era un doble agent. Els intrusos van disparar prop de 400 tirs amb armes de gros calibre. El mateix Siqueiros va disparar contra el llit on dormien Trotski i la seua esposa Natalia Sedova, sense aconseguir assassinar-los, perquè van aconseguir proveir-se junt amb una paret, al costat del seu llit. Els guàrdies de Trotski van repel·lir els intrusos i estos van haver de fugir sense aconseguir la seua comesa. Uns mesos més tard, el 20 d’agost de 1940, Trotski va patir un segon atemptat en eixa mateixa casa, que li costaria la vida. Ramón Mercader conegut amb l’àlies de Jacques Mornard, va entrar a la vivenda amb enganys i va clavar salvatgement un piolet en el cap de Lev Trotski qui confiadament, assentat en el seu escriptori, llegia un escrit que este home li havia entregat. Trotski va morir l’endemà en un hospital de la Cruz Verd, en la Ciutat de Mèxic. Cal assenyalar que a les seues exèquies, van assistir prop de tres-centes mil persones, en una ciutat que en aquell moment a penes comptava amb uns quatre milions d’habitants.

Durant els seus anys d’exili, Trotski escriuria diversos assajos: (l’autobiografia La meua Vida, Història de la Revolució Russa, La revolució traïda) i articles sobre temes d’actualitat (estalinisme, nazisme, feixisme, la Guerra Civil espanyola). Des del seu exili també encapçalaria l’oposició comunista dissident, que formaria la IV Internacional.

Stalin havia donat l’ordre d’assassinar Trotski, i Jotov, encarregat de les operacions contra aquest a Mèxic, es va valdre de dos comunistes catalans, Caritat i Ramon Mercader (mare i fill), per a dur a terme el pla. Encara que el palauet en què vivia estava fortament custodiat, Ramon Mercader aconseguiria infiltrar-se en el seu cercle guanyant-se la confiança d’una de les secretàries de Trotski, Silvia Ageloff. Amb el pretext que llegira un escrit seu, Mercader es va acostar a Trotski i, mentre aquest llegia, li va clavar un piolet al cap. En sentir el seu crit, que ressonà per tota la casa, els seus custodis hi acudiren ràpidament. Malgrat això, ja no s’hi va poder fer res i Trotski moriria un dia més tard en un hospital de Ciutat de Mèxic. Mercader va passar 20 anys a la presó per este crim. A la seua eixida de presó, i de pas en la seua ruta cap a l’URSS, Mercader seria rebut amb honors en la Cuba revolucionària.

Obres disponibles:

Trotsky_Lev-La_Revolucion_Permanente

Trotsky_Lev-Mi_Vida

Trotsky_Lev-Su_Moral_y_la_Nuestra

Trotsky_Lev – Historia_de_la_revolucion_rusa