Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus; (70 – 126), fou un un escriptor llatí de l’època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nascut a l’entorn del 70 en un lloc imprecís del Laci, en una familia d’equites. El pare, Suetoni Letus, era un tribú militar.
Estudià retòrica i jurisprudència, arribant a ser advocat. Va ocupar càrrecs importants sota l’emperador Adrià, i bastants més sota Trajà, passant a formar part del personal amb contacte més directe amb l’emperador. Fou, de fet, el seu secretari personal (magister epistolarum), i en tal qualitat tenia accés als documents més importants dels arxius imperials.
Amic i corresponsal de Plini el Jove, fou a instàncies seves que aquest darrer va esdevenir governador de Bitínia.
No es tenen massa més dades certes de la seva vida. Tot i que es desconeix la data de la seva mort, aquesta està establerta per alguns al voltant del 126, mentre que altres la situen una quinzena d’anys després, entorn el 140.
El De viris illustribus (“Els homes famosos”), que té el seu clar precedent en Corneli Nepot, analitza les figures i les personalitats il·lustres subdividint-les en cinc categories: poetes, oradors, historiadors, filòsofs, gramàtics i retòrics (aquests dos grups formant una sola categoria). De l’obra se’n conserva gairebé intacta només la secció reservada als gramàtics i als retòrics, tot hi mancar-ne la part final.
Després d’un índex on indica els escriptors que hi seran tractats, Suetoni ofereix breus retrats (alguns molt breus) de cadascun, qua han contribuït al desenvolupament de l’estudi de la gramàtica a Roma. L’atenció es centra a referir les novetats que cada gramàtic ha aportat, més que en les seves dades biogràfiques.
De les altres seccions del De viris illustribus, en resten només algunes vides, la real atribució de les quals a Suetoni tampoc és, per altra banda, pacífica entre els diversos estudiosos. Pot remarcar-se la vida de Terenci (que constitueix la font del comentari d’Eli Donat a les comèdies terencianes, la vida de Quint Horaci Flac i la de Lucà. També formaria part del De poetis la vida de Virgili, de la que procedeixen els comentaris de Donat a tal poeta.
Les Vides dels dotze Cèsars són molt més extenses i han arribat als nostres dies gairebé completes (manca només una breu part inicial). Comprenen, en ordre cronològic, el retrats biogràfics de Cèsar, Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi, Neró, Galba, Otó, Vitel·li, Vespasià, Titus i Domicià.
En l’anàlisi de cada emperador Suetoni segueix un esquema, tot i que no de forma rígida ja que l’autor la modifica segons les seves necessitats, que es manté constant: descripció dels orígens familiars, carrera abans de l’ascensió al poder, vida pública i qüestions relatives a Roma, vida privada, aspecte físic i darrers dies abans de la seva mort.
Com a membre de la cort imperial, Suetoni tenia a la seva disposició documents de primera mà (decrets, senatus consulta, actes del Senat, …), tots ells fonts molt útils per a la seva obra, i que són molt útils als historiadors moderns per a la reconstrucció del període. També se serví de fonts no oficials, com escrits propagandístics i difamatoris i fins i tot testimonis orals, a fi d’alimentar el gust per l’anècdota i la curiositat, a les que dedica un ampli espai, i que alguns li retreuen com a defecte i altres li alaben com a qualitat.
Obres disponibles:
