- - -

Pedro García Olivo

Vaig néixer en 1961 en una pedania de Fuente-Álamo, Cartagena, en el si d’una família de classe baixa. La meva infància va saber, potser per això, de l’emigració, les dificultats econòmiques, la delinqüència alimentosa, els trastorns mentals, l’escolarització tardana i intermitent,… Heus aquí un quadre típic…
Em vaig llicenciar en Geografia i Història per la Universitat de Múrcia, on vaig cursar també estudis de Filosofia. Em vaig doctorar en aquesta Universitat, amb la tesi La policia de la Història Científica. Crítica del discurs historiogràfic. Com a col·laborador del Departament d’Història Moderna i Contemporània, en condició de becari, vaig desenvolupar projectes de crítica historiogràfica, dels quals es van desprendre les meves primeres publicacions en revistes especialitzades.
Vaig cooperar a Nicaragua amb el règim sandinista, en els temps del setge de la Contra, treballant en les cooperatives de desplaçats de guerra de Matagalpa. Vaig residir després en l’Hongria tardo-socialista de finalitats dels 80, on vaig ser acollit com a investigador-hoste per la Universitat de Budapest. Abans d’això, vaig aprovar una oposició i vaig exercir no massa anys com a professor agregat de batxillerat. Van ser els dies de les denúncies, dels expedients, dels escàndols de premsa, etc. Dies d’una pràctica deliberada de la insubordinació docent. Un altre quadre típic…
Vaig abandonar l’Ensenyament i durant vuit anys em vaig dedicar al pasturatge, vivint de l’explotació d’un petit ramat de cabres en un llogaret de muntanya de l’interior valencià. Per raons de pobresa amenaçant, vaig sol·licitar l’estiu del 2001 el reingrés d’excedència; i vaig donar, fins fa poc, classes de ciències socials i geografia a la SES d’Alpont. Vaig patir aquesta circumstància com una contradicció intolerable. Em va alleujar pensar que, com abans-d’ahir, estava només de pas per l’educació; i que aquell bany d’infàmia acabaria algun dia. El quinze d’octubre de 2010 vaig renunciar definitivament a l’educació administrada; vaig deixar de treballar i vaig deixar d’obeir, lliurant-me a l’experiència demoníaca de l’extinció en llibertat.
Arran de la publicació de l’irresponsable, i en part a causa de la polèmica suscitada pels seus plantejaments anti-escolars, que afecten també als experiments pedagògics “alternatius” (escoles lliures, escoles “convivencials”, pedagogies no-directives, etc.), he intervingut com a conferenciant en Universitats de l’Estat espanyol (Sevilla, Albacete, València, Madrid, Salamanca, Castelló, Huesca, Santiago, Deusto, Vitòria, Barcelona, Zaragoza,…) i de Llatinoamèrica (Veneçuela i Colòmbia) i en tots els Centres Socials, Col·lectius, Ateneus, Biblioteques,… que s’han interessat per aquestes qüestions i m’han proposat una xerrada-debat.
A partir de juliol de 2005, el centre de gravetat de les meves inquietuds es desplaça cap a les comunitats indígena-camperoles de l’àrea llatinoamericana, on procuro residir intermitentment. Converteixo la seva problemàtica en l’eix dels meus últims treballs literaris i videogràfics.
Per contribuir a la difusió de les literatures enemigues, he projectat una editorial no-econòmica, que distribuirà de forma gratuïta les seves realitzacions: “Els Discursos Perillosos Editorial”.

Vaig fundar una família, i després es va trencar. Porto tota la vida escrivint, no sé per què.

Pàgina web de l’autor: http://www.pedrogarciaolivoliteratura.com/

Clica a les portades per anar a descarregar els llibres.

 

Leave a Reply

  

  

  

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>