Novetats en còmics i novel·la gràfica

Darrerament, hem pogut adquirir diversos exemplars de còmics i novel·les gràfiques de temàtica social o històrica per la biblioteca, us fem cinc cèntims de cadascuna i us recordem que estan en préstec, els dimarts i dijous de 19 a 21h.

  • EL GRITO DEL PUEBLO, Norma Editorial. En l’època de la Comuna francesa, el poble es va aixecar en armes per reclamar els seus drets. Jacques Tardi, el llegendari autor francès, dóna la seva particular visió d’aquest món en una trilogia que beu de fonts com Victor Hugo o els grans autors francesos.
  • ATADO Y BIEN ATADO, LA TRANSICIÓN GOLPE A GOLPE (1969-1981), Akal. Aquesta novel·la gràfica recorre els anys de l’anomenada Transició espanyola a la democràcia a través dels seus protagonistes: els obrers, les dones, els veïns dels barris, els militants revolucionaris, els camperols, els quinquis, els presos comuns, els torturats per les seves idees, entre molts altres. I també a través del dictador i del rei, dels patrons, militars i espies. Atado y bien atado explica històries ocultes, oblidades o manipulades, les que no serveixen per construir relats oficials, les que empenyen la història cap a costats contraris, les que embruten les fines estovalles de fil que cobreixen la taula dels qui pretenen tenir-ho tot lligat i ben lligat. Històries que, en definitiva, formen una memòria col·lectiva de tots aquells i aquelles que segueixen anhelant deslligar-se.
  • V DE VENDETTA, Salvat. A més de ser una de les obres mestres de la indústria del còmic i una de les més personals i assolides dels seus autors, Alan Moore i David Lloyd, és una història esfereïdora i terriblement real sobre la pèrdua de la llibertat i la identitat de l’individu que es veu immers en un món hostil, fred i totalitari.
  • EL TESORO DE LUCIO, Txalaparta. Més que un teòric, Lucio Urtubia és, abans de res, un home d’acció. La seva vida ha estat una lluita constant i, en contra del que pensen moltes persones, aquest és el seu llegat, el tresor de Lucio. Basant-se en interminables xerrades i entrevistes amb l’anarquista navarrès, Belatz recrea amb nitidesa i minuciositat les accions, llocs, personatges, successos i atmosferes que han marcat la vida de Lucio. Convertit ja en el seu biògraf oficial, l’il·lustrador pamplonès ens narra les seves vivències més conegudes i les aventures més desconegudes: la seva infància a Cascante, les primeres expropiacions de bancs, la forma de fugir de la policia, qüestions familiars i personals, la coneguda negociació amb el Citibank, les formes de passar la frontera… Tot, o gairebé tot, queda reflectit en aquestes pàgines plenes d’acció. Perquè, com ens recorda aquest anarquista irreductible, “un revolucionari que no fa res és com un capellà”.
  • ESPACIOS EN BLANCO, Astiberri. Espacios en blanco és una història autobiogràfica sobre silencis transmesos de generació en generació. Sobre silencis que expliquen històries. Miguel, com tants altres en començar la crisi a Espanya, decideix emigrar a Finlàndia per treballar en una empresa de videojocs. Els records de la seva infància, les històries sobre la guerra i la postguerra que el seu pare li va explicar durant tota la seva vida i els silencis intercalats entre elles es fan més presents en la distància, i l’obliguen a plantejar-se com poder transmetre-li totes aquestes petites històries al seu fill. Com continuar amb la tradició oral i com omplir tots aquests espais en blanc perquè la memòria individual i col·lectiva no desaparegui.
  • EL CORAZÓN DEL SUEÑO, Sindicat Solidaridad Obrera. Cipriano Mera, Durruti, Antoine Giménez, García Oliver, Simone Weil, Soledad Estorach, Casilda la miliciana, Félix Liquiniano… Els personatges del Corazón del Sueño són cors revolucionaris, cors llibertaris. Al llarg de l’estiu i la tardor de 1936, aquests cors, dones i homes, van avançar per una esquerda en la història que va poder posar el món del revés, que podia haver canviat el rumb del conegut. Travessats pels conflictes entre les idees i les imposicions de la guerra, travessats per les eufòries elèctriques de les victòries i la desesperació crua de les derrotes, els cors d’aquesta història són mostres de dignitat monumental, de passió per la llibertat i la justícia, d’un desig irreductible per aconseguir un món nou.
  • WATCHMEN, Norma. Qui vigila als vigilants? Nova York, 1985. El cruent assassinat d’Edward Blake, el Comediant, deixa darrera seu un smiley tacat de sang i mobilitza als pocs justiciers que encara vieun. Un dels més resolutius i implacables, Rorschach (Walter J. Kovacs), emprèn una recerca que el farà retrobar-se amb el desenganyat Mussol Nocturn (Donen Dreiberg), el poderós Dr. Manhattan (Jon Osterman), el multimilionari Ozymandias, considerat “l’home més llest del món” (Adrian Veidt), i la turmentada Espectre de Seda (Laurie Juspeczyk). Junts afrontaran un passat terrible, sota l’ombra dels Minutemen, i tractaran de superar-ho per salvar el futur… si és que la fi, cada vegada més a prop, no arriba abans i destrueix la Terra per complet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *