Novetats al fons de la Biblioteca

Aquests són alguns dels llibres que hem incorporat al fons de la biblioteca en els últims dies, recordeu que es troben en préstec al local els dilluns de 10 a 12, dimarts i dijous de 19 a 21 hores i divendres de 19:15 a 20:15.

  • El movimiento clandestino en España 1939-1949, J.M. Molina.  Juan Manuel Molina, més conegut com a Juanel, fou n destacat militant anarquista i anarcosindicalista murcià. En acabar la guerra civil espanyola marxà a França, on fou delegat de la Comissió General del Moviment Llibertari Espanyol als camps del Sud de França. col·laborà amb el Grup Ponzán i amb Agustín Remiro Manero per a ajudar a fugir a França nombrosos perseguits del franquisme. Fou un dels principals artífexs de la reconstrucció de la CNT a França i escollit Secretari General de la CNT a l’exterior en el Congrés de Torniac de setembre de 1943.
  • La mujer en la lucha social y en la guerra civil española, Lola Iturbe. Per què la dona va jugar un paper tan important en la guerra civil d’Espanya? Aquesta és la pregunta que pretén esclarir Lola lturbe i, per a això, ens traça una història de la dona i la lluita cap a la seva emancipació. Amb caràcter enciclopèdic, recull la biografia d’aquelles que van marcar una fita en aquesta lluita social, intentant rescatar de l’oblit, encara que sigui només pel seu nom, a totes les dones que van decidir trencar amb el rol tradicional que els hi reservava la societat.
  • La primera guerra mundial. L’enfrontament de les potències imperialistes, Ricard de Vargas. Va ser membre del MIL i de l’OLLA. Es historiador, escriptor i guionista de cinema. Entre els seus llibres cal destacar, “Anarquisme i Alliberament Nacional”; La Primera Guerra Mundial (L’enfrontament de les potències imperialistes), i Antologia poètica popular a la memòria de Salvador Puig Antich , el 1996. També ha publicat articles en més de 50 mitjans escrits com El Punt, Sapiens, Egin, Gara o Altres Nacions. Té un estudi inèdit “el MIL i el Moviment Obrer Autònom” i en els últims anys ha publicat articles sobre el MIL i Puig Antich, com “Salvador Puig Antich, trenta-dos anys després”, publicat a El Punt el 2006. Com a guionista de televisió, ha realitzat el documental Maquis de Catalunya per TVE-2 Catalunya, el 1988 i 1989. És professor, traductor i ha col · laborat com a articulista.
  • El 1er premi del Patronat d’Estudis Històrics Olotins. Jordi Pujiula i Ribera. En aquesta obra, l’autor fa un repas a la polémica suscitada a l’entorn del primer premi del PEHO. Al final del 1934 es va fer una convocatòria amb una temàtica oberta sobre història local. S’hi van presentar sis treballs i es premià L’evolució social a Olot, de Gil Vidal i Forga. Aquesta decisió de l’any 1935, que donava el primer premi del Patronat, provocà polèmica, ja que part del jurat preferia l’obra finalista de Francesc Caula i Vegas, que era El règim senyorial a Olot, mostra de les dues sensibilitats entre els membres del jurat.
  • L’evolució social a Olot, Gil Vidal i Forga. una de les dues obres protagonistes de la polèmica explicada més amunt. Una laboriosa recopilació de dades històriques, per establir el perfil de l’evolució social i econòmica de la nostre ciutat, en aquels moments, entre les ciutats industrials més importants del país.
  • El règim senyorial a Olot, Francesc Caula. La segona de les finalistes del concurs del PEHO de l’any 1935. Francesc Caula publicà entre 1930 i 1959 una sèrie de treballs, molt interessants, sobre la vida al camp en època medieval, el règim senyorial i les servituds suportades per moltes generacions de pagesos. L’enfrontament secular entre senyors i pagesos es tractada amb molta cura i coneixement per Francesc Caula, malgrat la indiferència general sobre tan important qüestió.
  • Els morts per la Guerra Civil a La Garrotxa (1936-1945), Jordi Pujiula, Ramon Girona i Carles Batlle. Aquest treball pretén quantificar el nombre total de persones que moriren a conseqüència directa de la Guerra Civil a la comarca. És evident que només els estudis detallats i amb la relació dels morts en espais geogràfics assequibles, ens pot donar una orientació fiable sobre el que representà el cost humà d’aquella guerra. Poble per poble dels que formaven la Garrotxa l’any 1936, es fa una relació detallada de totes les víctimes de les quals s’ha pogut obtenir informació a conseqüència de les repressions republicana i franquista, els morts per accidents derivats de la guerra, la població civil víctima dels bombardeigs, el gran nombre de morts al front, els exiliats que moriren als camps nazis, etc. etc. 1.000 noms per al record.
  • Memòria d’activitats dels amics de l’Alta Garrotxa 1972-1981, Varis Autors. Coordinació i recopilació dels treballs sobre les experiències viscudes en els diferents campaments de recuperació del patrimoni monumental i altres activitats de divulgació centrades en l’àmbit de l’Alta Garrotxa.

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *