Nova entrada. Nestor Makhno

Machno

Nestor Makhno (Guliaipolé, Ucraïna, 27 d’octubre de 1889 – París, 25 de juliol de 1934) va ser un revolucionari anarquista ucraïnès.

Va néixer el 27 d’octubre de 1889 en el llogaret de Guliaipolé, districte de Aleksándrovsk de la regió de Ekaterinonslav (avui Dnipropetrovsk) a Ucraïna.

Sent de família de camperols pobres i morint el seu pare poc després de néixer, va haver de contribuir al manteniment de la seva família (la mare i quatre germans de poca edat) treballant des dels set anys com a pastor de vaques i ovelles a l’estiu i acudint a l’escola local a l’hivern. Havent aconseguit una petita instrucció, va començar als 12 anys a treballar com a peó en les granges dels colons alemanys que proliferaven en aquesta època a Ucraïna. Compartia amb un reduït grup de peons i camperols l’odi cap a les injustícies comeses pels seus senyors.

Amb 16 anys participa a la revolució de 1905 i després de contactar amb diferents grups polítics s’organitza en el moviment llibertari realitzant perilloses missions. El 1908 és capturat per les autoritats tsaristes i condemnat a la forca per associació anarquista i participació en actes terroristes. A causa de la seva joventut la condemna va ser commutada per la de presó perpètua. És traslladat a la presó central de Moscou, allí aprofita la seva gran biblioteca i fa amistat amb Piotr Arshínov, també condemnat a treballs forçats. Arshínov, molt més culte que Makhno, l’ajuda a instruir-se profundament en diverses matèries. Sotmès a un dur règim pel seu esperit rebel i l’organització de protestes contreu una afecció pulmonar. És alliberat el 1917, juntament amb tots els presos polítics, per la insurrecció del proletariat a Moscou.

Tornat a Guliaipolé va començar a desplegar una activitat militant incansable i a l’estiu de 1917, durant el govern provisional del socialrrevolucionari Aleksandr Kérenski a Rússia, era president del soviet local, de la unió de camperols regional i de la unió professional d’obrers metal·lúrgics i fusters.

En aquest moment els austroalemanys ocupen el país i el comitè clandestí revolucionari de la zona li encarrega, a causa de les grans simpaties de què gaudeix, organitzar batallons d’obrers i camperols. Viatja a Moscou al juny de 1918 i s’entrevista amb teòrics anarquistes a la recerca de mètodes per avançar en la conscienciació llibertària dels camperols. Però troba als vells anarquistes passius i indecisos amb les seves relacions amb els bolxevics. Només rep consells estimables de l’ancià Piotr Kropotkin i recela dels bolxevics després d’una conversa amb Lenin.

A la tornada és capturat pels austríacs, obtenint la llibertat gràcies a un jueu de Guliaipolé que va aconseguir reunir una suma considerable de diners. Ja a la seva regió organitza amb un treball enèrgic partides de guerrillers voluntaris; l’estratègia és apuntalar una regió alliberada des de la qual estendre la resistència i alhora concretar la revolució sobre bases llibertàries. Les seves millors armes eren la temeritat i mobilitat dels seus esquadrons de cavalleria (més endavant va organitzar a la infanteria en veloços carros de dos cavalls típics de la regió) i, sobretot, la complicitat dels camperols, que l’ocultaven i informaven malgrat les represàlies i la crema dels seus llogarets. Redactava manifestos sobre la revolució social, les comunes lliures i organitzava reunions contínuament.

Makhno sofreix una ferida de bala en el ventre el 21 de març de l’exèrcit bolxevic i, a primers d’agost és ferit en set ocasions, l’última al coll. Tement seriosament per la seva vida, el Consell resol el seu trasllat a l’estranger, el 28 d’agost un destacament aconsegueix trencar el cèrcol bolxevic i creua el Dniéster amb un nodrit grup de ferits, entre ells Makhno. Una vegada a Romania l’hostilitat de les autoritats l’obliga a traslladar-se a Polònia. Allí és arrestat, acusat d’activitats antipolaques a Ucraïna, i jutjat, queda absolt. Es trasllada a Dantzig on és una altra vegada detingut aconseguint fugir a París auxiliat pels grups anarquistes locals. Obligat a romandre a París arrossega una existència penosa, sense poder adaptar-se a l’idioma i a l’ambient i sofrint terriblement l’evolució de les seves ferides.

Clica aquí per veure les obres disponibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *