More, Thomas

 

Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 – 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d’Estat anglès. Mort per la seva oposició a la separació de l’Església Anglicana, és considerat màrtir i venerat com a sant per l’Església catòlica i per l’anglicanisme. Thomas More va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller d’Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat. La seva obra més famosa és Utopia on busca relatar l’organització d’una societat ideal.

Va néixer a Londres el 7 de febrer de 1478, fill de John More, majordom del Lincoln’s Inn, jurista i posteriorment nomenat cavaller i jutge de la cúria reial. El 1486, després de cinc anys d’ensenyament primari al Saint Anthony School, considerada la millor escola de gramàtica de Londres, a més de l’única gratuïta, va ser conduït segons el costum entre les bones famílies al Palau de Lambeth, on va servir com a patge del cardenal John Morton, arquebisbe de Canterbury i lord canceller d’Anglaterra.

Amb catorze anys, Thomas More ingressa el 1492 al Canterbury College de la Universitat d’Oxford, on passa dos anys estudiant la doctrina escolàstica que s’hi impartia i perfeccionant la seva retòrica. No obstant això, More va marxar d’Oxford dos anys després sense graduar-se i el 1494 es va dedicar a estudiar lleis al New Inn de Londres i posteriorment en el Lincoln’s Inn, institució en la qual havia treballat el seu pare. Possiblement durant aquesta època va aprendre el francès necessari tant per a les corts de justícia angleses com per al treball diplomàtic, unint-se aquest idioma a l’anglès i llatí ja apresos durant els seus estudis primaris. Al voltant de 1497, comença a escriure poesies, amb una ironia que li va valer certa fama i reconeixement. En aquesta època té els seus primers partits amb els precursors del Renaixement, coneixent a Erasme de Rotterdam, amb qui entaularia amistat, i a John Skelton.

Cap a 1501 va ingressar en el Tercer Orde de Sant Francesc, vivint com laic en un convent cartoixà fins al 1504. Allà es dedicaria a l’estudi religiós i al voltant de 1501 traduiria epigrames grecs al llatí i comentaria De civitate Dei, de Sant Agustí. A través dels humanistes anglesos té contacte amb Itàlia. Després de realitzar una traducció (publicada el 1510) d’una biografia de Giovanni Pico della Mirandola escrita pel seu nebot Gianfrancesco, va quedar enamorat del sentiment de l’obra que va adoptar per a si, i que marcaria definitivament el curs de la seva vida.

En abandonar el monestir cartoixà, el 1505, es casa amb Jane Colt i aquell mateix any neix la seva filla Margaret, que seria la seva deixeble. Exerceix com advocat amb èxit, en part gràcies a la seva preocupació per la justícia i l’equitat, més tard seria jutge de plets civils i professor de Dret. El 1506 neix la seva segona filla, Elizabeth. Aquell any tradueix al llatí Luciano en companyia d’Erasme. Un any més tard neix Cecily, la seva tercera filla. Thomas More és pensionat i majordom al Lincoln’s Inn, on realitza conferències entre 1511 i 1516. El 1509 neix el seu fill John. More participa en gestions entre grans companyies de Londres i Anvers. Aquell mateix any escriu poemes per a la coronació d’Enric VIII. El 1510 és nomenat membre del parlament i vicesheriff de Londres. Un any més tard mor la seva esposa Jane i es casa amb Alice Middleton, vídua set anys més gran que More i amb una filla, Alice.

L’any 1513 escriu History of King Richard III, llibre que inspirarà a William Shakespeare. El 1515 és enviat a una ambaixada comercial a Flandes. Aquell any escriu el Llibre segon d’Utopia. Un any més tard escriu el llibre primer de Utopia i l’obra completa és publicada a Lovaina. El 1517 és enviat a Calais per resoldre problemes mercantils. És nomenat màster of requests i membre del Consell Reial. El 1520 ajuda a Enric VIII a escriure Asertio septem sacramentorum. More és fet cavaller i vicetresorer. Aquell mateix any la seva filla Margaret es casa amb William Roper, que seria el primer biògraf de Thomas More.

El 1524 és nomenat Administrador de la Universitat d’Oxford, el 1525 Administrador de la Universitat de Cambridge i Canceller de Lancaster. Trasllada la seva residència a Chelsea i escriu carta a Iohannis Bugenhagen defensant la supremacia papal. El 1528 el bisbe de Londres li permet llegir llibres herètics per refutar-los.

El 1530 no signa la carta de nobles i prelats que demana al Papa l’anul·lació del matrimoni reial. El 1532 renuncia al seu càrrec de canceller. El 1534 es nega a signar l’Acta de Supremacia que representa repudi a la supremacia papal. L’Acta estableix condemna als que no l’acceptin i el 17 d’abril del mateix any és empresonat. Un any més tard és decapitat, el 6 de juliol del 1535.

 

Obres disponibles:

More_Thomas-Utopia