Molière

 

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com Molière (París, 15 de gener del 1622 – 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Considerat com el mestre de la Comédie-Française, segueix sent l’autor amb més obres representades per aquesta institució. Inflexible amb la pedanteria des falsos savis, les mentides dels metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos, Molière estima la joventut i la vol alliberar de tan absurdes càrregues i prejudicis.

En les 30 comèdies que va escriure després del seu retorn a París mostra un coneixement pregon de les incongruències de la vida humana i de la societat francesa del seu temps. Hi és capaç de tractar temes seriosos, i àdhuc tràgics, sense renunciar a l’alegria i a l’exuberància de la comèdia. Va ser un mestre en el maneig dels diàlegs i en l’ús de l’argot.

Molt lluny dels rigors de la devoció o de l’ascetisme, el seu paper de moralista té els límits que ell mateix es va imposar: «No sé si no és millor treballar per rectificar i per suavitzar les passions dels homes que voler suprimir-los completament», i el seu objectiu és sobretot «fer riure la gent honesta». D’aquesta manera fa seva la divisa que usaven els comediants italians dels anys 1620 a França: Castigat ridendo mores – corregeix els costums pel riure.

L’any 1660 va obtenir un gran èxit amb Sganarelle o el cornut imaginari, comèdia d’embolic al voltant del qui pro quo, que regnava en un ambient en què cadascú es preocupava només de si mateix. El teatre Petit-Bourbon va ser enderrocat, però el rei va fer adjudicar a la companyia de Molière la sala del Palais-Royal, on al mes de juny es va estrenar L’escola dels marits (École des maris). En aquesta comèdia, a través de les situacions còmiques es plantegen problemes greus i perentoris, com ara l’educació dels fills i la llibertat que han de gaudir les esposes.

Amb motiu d’una festa en honor de Lluís XIV, en quinze dies Molière va escriure i va portar a l’escena la comèdia Els empipadors (Fâcheux).

El 20 de febrer de 1662 es va casar amb Armande Béjart, germana petita de Louis, Joseph, Geneviève i Madeleine Béjart. Armande tenia al voltant de 20 anys i era 20 anys menor que Molière. Segurament nascuda poc després de la mort de son pare, va ser criada al si de la troupe de Dufresne. Es va arribar a dir que era en realitat filla de Madeleine i de Molière. Molière va ser acusat d’incest davant del rei pels seus enemics. Després del casament Armande va entrar a formar part de la companyia. Van tenir tres fills: Louis (1664), Esprit-Madeleine (1665) i Pierre-Jean-Baptiste Armand (1672). El rei va mostrar l’estima que tenia per Molière fent callar les acusacions d’incest apadrinant el primer fill del matrimoni. No va ser un matrimoni feliç.

Al desembre de 1662 va estrenar L’escola de les mullers (École des femmes) que superà en èxit i en valor totes les comèdies anteriors. No obstant això, l’obra es va trobar amb la rotunda oposició dels puritans cristians, el que va fer que l’any 1663 Molière estiguera ocupat amb la disputa que aquesta obra va desfermar, palal·lelament al seu èxit. L’estratègia agitadora del bàndol purità es basava en la publicació de pamflets crítics escrits per literats hostils. Sorprenentment van aplicar aquests mètodes contra un damaturg i actor que era ampliament identificat com a favorit,[10] i àdhuc com a «bufó» oficial del rei. El 12 de maig de 1664 es va estrenar per a la cort i en presència del rei Tartuf o l’Impostor, que es considerada la resposta de Molière als atacs dels devots. Tot i que el monarca la va trobar «divertidíssima», l’obra, que retrata la hipocresia dels puritans, va desfermar la indignació del Parti des Dévots, i el mateix arquebisbe de París, monsenyor Hardouin de Péréfixe va aconsellar al rei que en prohibira l’execució pública. L’oficial Gazette de France la va titllar de «completament injuriosa, i capaç de provocar perillosíssims efectes». El rei, sota la pressió del bàndol purità al que fins i tot pertanyia sa mare Anna d’Espanya, va decretar-ne la prohibició, que no s’alçaria fins l’any 1669, després de la mort de la reina mare.

Després del mig fracàs de El misantrop (1666), Molière, potser cansat de la lluita amb els seus enemics, ja no es mostrarà tan audaç en la crítica, i al contrari del que va fer amb el Tartuf o el Don Juan, deixarà de fustigar els vicis públics i se centrarà en els vicis de caràcter o els costums privats.

Entre 1667 i 1668, inspirant-se en la comèdia en prosa de Plaute, Aulularia, i emprant també elements d’altres comèdies —I suppositi d’Ariosto; L’Avare dupé de Chappuzeau (1663); La Belle plaideuse de Boisrobert (1654) i La Mère coquette de Donneau de Vizé (1666)— va escriure L’avar (L’Avare ou l’École du mensonge), que va ser estrenada a París, al Palais-Royal, el 9 de setembre de 1668 per la “Troupe de Monsieur, frère unique du Roi”, la companyia del mateix Molière, qui per a l’ocasió va representar el paper d’Harpagon.

L’amistat amb Jean Baptiste Lully l’havia fet escriure Le Mariage Forcé i La princesa d’Elida (subtitulades com Comédie galante mêlée de musique et d’entrées de ballet), per a ser executades com a “divertissements” reials a Versailles.

Va tornar a col·laborar amb Lully, emprant música de El Senyor de Pourceaugnac per a la comèdia Les Amants Magnífiques i també per a El burgès ennoblit, altra de les seues obres mestres. S’ha dit que va ser escrita directament contra Jean-Baptiste Colbert, el ministre que havia precipitat la caiguda en desgràcia del seu predecessor al càrrec, Nicolas Fouquet. La col·laboració amb Lully va finalitzar amb una tragédie et ballet, Psyché, escrita en col·laboració amb Pierre Corneille i Philippe Quinault, per representar la qual van caldre costoses transformacions de l’escenari i la sala del Palau Reial. L’any 1672 es va barallar definitivament amb Lully, el qual havia estat ingrigant per obtrenir per a la seua Acadèmia Reial el privilegi de tots els espectacles de ballet i música.

El 17 de febrer de 1672 va morir Madeleine Béjart i Molière va patir molt per aquesta pèrdua, que se sumava a l’empitjorament del seu estat de salut. Molìère es va instal·lar a un gran apartament burgès del carrer de Richelieu i es va reconciliar amb Amande, de qui s’havia separat l’any 1668 i a la qual des de llavors no veia més que a l’escenari. No obstant això, durant l’any anterior havia estat capaç de donar a escena un nou èxit, Les trapelleries de Scapin, una farsa i una comèdia en 5 actes. La seua següent obra, La Comtessa d’Escarbanyes, està considerada com una de les més fluixes.

Les dones sàvies, de 1672, és una altra de les seues obres mestres. Va sorgir arran de la prohibició de l’ús de la música al teatre, des que Lully havia obtingut el privilegi de l’òpera a França (i havia acaparat els millors cantants per a les seues pròpies representacions), el que havia provocat el renaixement del teatre tradicional.

Durant els 14 anys d’activitat a París, Molière va escriue en solitari 31 obres.

 

Obres disponibles:

Moliere-El_enfermo_imaginario

Moliere-El_medico_a_palos

Moliere-El_ricachon_en_la_corte

Moliere-Las_preciosas_ridiculas

Moliere-Tartufo