Malatesta, Errico

Errico Malatesta (Santa Maria Capua Vetere, 1853 – Roma, 1932), teòric i activista anarquista italià. Deixeble de Mikhaïl Bakunin i Carlo Cafiero. Fou d’ençà els primers anys del segle XX una de les personalitats més conegudes i respectades del moviment anarquista, del qual n’era un garant ortodox.

El seu pensament post-materialista obri un corrent, fins al moment inexistent en la teoria anarquista, fet que li durà a un conflicte ideològic amb el mateix Kropotkin al que considerarà proper al positivisme. Les seues teories influiran en els nous corrents filosòfiques que sorgeixen a fins del segle XIX i començaments del XX entorn del neokantisme i neoidealisme. Errico Malatesta va nàixer en un context familiar petit-burgès del que es desprendrà al començar el seu activisme polític treballant de molts diferents oficis, entre ells el d’electricista. El seu activisme polític comença als 17 anys, quan s’interessa per la Internacional i el socialisme antiautoritari.

En 1872 coneix a Bakunin, de qui es considerarà el seu alumne. Posteriorment, Malatesta inicia un període de viatges amb la finalitat de participar en diferents agitacions socials. Entre els països en els quals va viatjar figuren Suïssa, Espanya, Egipte, Romania, França, Bèlgica i Anglaterra. Al març de 1885, per a evitar la persecució a Europa, decideix fugir a l’Argentina. Allà fundarà sindicats (la Societat de Resistència Cosmopolita d’Obrers Forners), promourà l’organització del proletariat, i alhora s’introduirà en fortes lluites ideològiques amb anarquistes individualistes. En 1889 torna A Itàlia i inicia una llarga etapa de creació i fundació de periòdics i revistes llibertàries com L’Associazione (1889), L’Agitazione (1897), L’Internazionale (1901), La Rivoluzione Sociale (1902), Volontà (1913), Umanità Nova (1920), Pensiero i Volontà (1924); de les quals, les tres últimes són les més importants pel seu prestigi entre la premsa anarquista internacional de l’època.

En 1891, a Suïssa, funda el Partit Socialista Revolucionari Anàrquic, unint anarquistes ciprinianos i anarquistes pròpiament dits. Després de ser condemnat a set mesos de presó a Itàlia i a arrest domiciliari, escapa a Anglaterra des d’on passa prompte a Estats Units. En 1900 viu a L’Havana, i posteriorment a Nova York i a Londres, on treballa de mecànic electricista durant 13 anys, atent sempre als moviments socials i a mantenir-se al dia amb el pensament científic i filosòfic. En 1907, en el Congrés Internacional Anarquista d’Amsterdam (Actes del Congrés), torna a veure’s embolicat en pugnes contra els anarquistes individualistes. Aquest mateix any publicarà polèmics articles atacant el sindicalisme com cúspide de l’anarquisme. Entenia per tal no a la participació dels anarquistes en sindicats sinó que els mateixos es fongueren en ells. Sostenia la necessitat de la participació en els sindicats (i altres organitzacions populars de lluita) però alhora la necessitat de l’organització política dels anarquistes.

En 1914 intervé en el Congrés del Fascio Comunista Anarchico, així com també participa en una campanya insurreccional dirigida contra la Monarquia de Saboya i el Vaticà. Amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial, Malatesta es mostra absolutament partidari de l’oposició activa a l’esforç de guerra en tots els països per considerar-la una guerra fratricida en profit dels interessos de minories explotadores. Açò produirà la separació ideològica amb Kropotkin (partidari de l’alineació amb França i Anglaterra). La separació s’exemplifica amb l’oposició de Malatesta al “Manifest dels 16” de Kropotkin. En 1920 es produeix una ona d’ocupacions de fàbriques per part dels treballadors on Malatesta participa, sent inspirador del moviment (des de la Unione Sindicale Italiana).

Amb l’arribada de Mussolini, Malatesta és processat per la seua participació antifeixista en diverses revistes. Presoner en el seu domicili, aïllat i reprimit pel feixisme, mor el 22 de juliol de 1932 a Roma. En relació a les seues teories cal dir que les va desenvolupar bàsicament en un gran nombre de revistes i diaris que va fundar i en els quals va participar activament.

Obres disponibles:

Malatesta_Errico-Entre_campesinos

Malatesta_Errico-Entre_campesinos (EPUB)

Malatesta_Errico-La_anarquia

Malatesta_Errico-La_anarquia (EPUB)

Malatesta_Errico-La_anarquia_y_el_método_del_anarquismo

Malatesta_Errico-Nuestro_programa

Malatesta_Errico-Nuestro_programa (EPUB)

Malatesta_Errico-Elecciones_y_anarquimo (EPUB)