Makhno, Nestor

Machno

Nestor Makhno (Guliaipolé, Ucraïna, 27 d’octubre de 1889 – París, 25 de juliol de 1934) va ser un revolucionari anarquista ucraïnès.

Va néixer el 27 d’octubre de 1889 en el llogaret de Guliaipolé, districte de Aleksándrovsk de la regió de Ekaterinonslav (avui Dnipropetrovsk) a Ucraïna.

Sent de família de camperols pobres i morint el seu pare poc després de néixer, va haver de contribuir al manteniment de la seva família (la mare i quatre germans de poca edat) treballant des dels set anys com a pastor de vaques i ovelles a l’estiu i acudint a l’escola local a l’hivern. Havent aconseguit una petita instrucció, va començar als 12 anys a treballar com a peó en les granges dels colons alemanys que proliferaven en aquesta època a Ucraïna. Compartia amb un reduït grup de peons i camperols l’odi cap a les injustícies comeses pels seus senyors.

Amb 16 anys participa a la revolució de 1905 i després de contactar amb diferents grups polítics s’organitza en el moviment llibertari realitzant perilloses missions. El 1908 és capturat per les autoritats tsaristes i condemnat a la forca per associació anarquista i participació en actes terroristes. A causa de la seva joventut la condemna va ser commutada per la de presó perpètua. És traslladat a la presó central de Moscou, allí aprofita la seva gran biblioteca i fa amistat amb Piotr Arshínov, també condemnat a treballs forçats. Arshínov, molt més culte que Makhno, l’ajuda a instruir-se profundament en diverses matèries. Sotmès a un dur règim pel seu esperit rebel i l’organització de protestes contreu una afecció pulmonar. És alliberat el 1917, juntament amb tots els presos polítics, per la insurrecció del proletariat a Moscou.

Tornat a Guliaipolé va començar a desplegar una activitat militant incansable i a l’estiu de 1917, durant el govern provisional del socialrrevolucionari Aleksandr Kérenski a Rússia, era president del soviet local, de la unió de camperols regional i de la unió professional d’obrers metal·lúrgics i fusters.

En aquest moment els austroalemanys ocupen el país i el comitè clandestí revolucionari de la zona li encarrega, a causa de les grans simpaties de què gaudeix, organitzar batallons d’obrers i camperols. Viatja a Moscou al juny de 1918 i s’entrevista amb teòrics anarquistes a la recerca de mètodes per avançar en la conscienciació llibertària dels camperols. Però troba als vells anarquistes passius i indecisos amb les seves relacions amb els bolxevics. Només rep consells estimables de l’ancià Piotr Kropotkin i recela dels bolxevics després d’una conversa amb Lenin.

A la tornada és capturat pels austríacs, obtenint la llibertat gràcies a un jueu de Guliaipolé que va aconseguir reunir una suma considerable de diners. Ja a la seva regió organitza amb un treball enèrgic partides de guerrillers voluntaris; l’estratègia és apuntalar una regió alliberada des de la qual estendre la resistència i alhora concretar la revolució sobre bases llibertàries. Les seves millors armes eren la temeritat i mobilitat dels seus esquadrons de cavalleria (més endavant va organitzar a la infanteria en veloços carros de dos cavalls típics de la regió) i, sobretot, la complicitat dels camperols, que l’ocultaven i informaven malgrat les represàlies i la crema dels seus llogarets. Redactava manifestos sobre la revolució social, les comunes lliures i organitzava reunions contínuament.

Makhno sofreix una ferida de bala en el ventre el 21 de març de l’exèrcit bolxevic i, a primers d’agost és ferit en set ocasions, l’última al coll. Tement seriosament per la seva vida, el Consell resol el seu trasllat a l’estranger, el 28 d’agost un destacament aconsegueix trencar el cèrcol bolxevic i creua el Dniéster amb un nodrit grup de ferits, entre ells Makhno. Una vegada a Romania l’hostilitat de les autoritats l’obliga a traslladar-se a Polònia. Allí és arrestat, acusat d’activitats antipolaques a Ucraïna, i jutjat, queda absolt. Es trasllada a Dantzig on és una altra vegada detingut aconseguint fugir a París auxiliat pels grups anarquistes locals. Obligat a romandre a París arrossega una existència penosa, sense poder adaptar-se a l’idioma i a l’ambient i sofrint terriblement l’evolució de les seves ferides.

Esporàdicament procurava mantenir certa activitat, caient després en llargs períodes inactius. Va intentar escriure tot el succeït a Ucraïna però només va arribar al període de 1918 quan portava tres volums, que van ser editats després de la seva mort. Estava casat i tenia una filla.

Durant la seva estada a París, Makhno va demandar, mitjançant escrits i converses, una major autodisciplina personal dels anarquistes i una organització capaç de dotar d’efectivitat i homogeneïtat al moviment. Sembla que va lloar en una entrevista amb membres de la FAI, entre els quals estava Buenaventura Durruti, la capacitat organitzativa de l’anarquisme espanyol d’aquesta època.

Fins al final dels seus dies es va guanyar la vida a la fàbrica Renault.

Va morir el 25 de juliol de 1934 malalt de tuberculosi i el van incinerar pocs dies després de la seva mort. Van enterrar les seves cendres en el famós cementiri del Père-Lachaise a París, al seu enterrament van assistir unes 500 persones. En aquells moments estava casat amb Halyna Kuzmenko i tenia una filla anomenada Yelena. Durant l’ocupació nazi de França, van ser deportades a Alemanya a treballs forçats. Al final de la guerra van ser arrestades pel NKVD soviètic i enviades a Kíev, on el 1946 van ser jutjades i condemnades a treballs forçats. Després del seu alliberament el 1953 van viure a Kazakhstan.

Obres disponibles:

Makhno_Nestor-A_todos_los_judios_del_mundo

Makhno_Nestor-Carta_a_los_anarquistas_españoles

Makhno_Nestor-El_abecedario_del_anarquista_revolucionario

Makhno_Nestor-El_poder_sovietico_su_presente_y_su_futuro

Makhno_Nestor-En_recuerdo_del_levantamiento_de_Kronstadt

Makhno_Nestor-La_idea_de_igualdad_y_los_bolcheviques

Makhno_Nestor-Lenin_y_el_leninismo_guias_del_proletariado_mundial

Makhno_Nestor-Los_caminos_del_poder_proletario

Makhno_Nestor-Sobre_la_disciplina_revolucionaria

Makhno_Nestor-Sobre_la_plataforma

Makhno_Nestor-Una_segunda_carta_a_Malatesta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *