González Prada, Manuel.

José Manuel de los Reyes González de Prada i Ulloa, conegut com Manuel González Prada (Lima, 5 de gener de 1844 – Lima, 22 de juliol de 1918), va ser un assagista, pensador anarquista i poeta peruà. Com a assagista és considerat un dels millors nascuts al Perú.

En el plànol literari se’l considera el més alt exponent del realisme peruà, així com per les seves innovacions poètiques se’l va denominar el “Precursor del Modernisme americà”. Es va destacar per ser un fervent crític de la societat en què li va tocar viure, tendència que s’accentuaria, després de la Guerra del Pacífic.

En tornar d’un viatge per Europa (1898), va començar a divulgar les idees anarquistes que havia descobert a Barcelona, i va anar identificant-se cada vegada més amb els moviments obrers anarcosindicalistes. Com prosista, González Prada és recordat principalment per Pájinas libres (1894), que li va valer els honors d’una excomunió, i Hores de lluita (1908), assajos on mostra una creixent radicalització dels seus plantejaments. Va defensar totes les llibertats, incloses la de culte, consciència i pensament i es va manifestar en favor d’una educació laica.

Els escrits polítics de González Prada es caracteritzen per la crítica a l’Estat Peruà que ell veia que servia als interessos de l’oligarquia de Lima. En l’assaig “Els nostres Indis” es dóna un important intent de pensar la realitat peruana i llatinoamericana des de la posició anarquista. Allí primer qüestiona les concepcions de la sociologia de la seva època i desenvolupa un posicionament sobre la qüestió de la raça i la seva subordinació en aquest context poscolonial en el qual s’entrecreua amb una explotació de classe. Al final de l’assaig proposa que els indígenes construeixin instàncies comunitàries d’autodefensa contra els latifundistes. En aquest aspecte afirma que “Hi ha un fet revelador: reina major benestar a les comarques més distants de les grans hisendes, es gaudeix de més ordre i tranquil·litat als pobles menys freqüentats per les autoritats”. Les seves posicions i anàlisis influirien en el pensament del marxista peruà José Carlos Mariátegui, malgrat les divergències profundes sobre l’ordre polític a seguir.

Les seves posicions sobre l’anarquisme i l’anarquia estan exposades en el seu llibre L’anarquia de 1901. Allí recull diversos assajos i exposa el que anomena el “ideal anàrquic” com “la llibertat il·limitada i el major benestar possible de l’individu, amb l’abolició de l’Estat i la plutocràcia.”.

Pel que fa a la revolució afirmava que:
“Des de la Reforma i, més encara, des de la Revolució Francesa, el món civilitzat viu en revolució latent: revolució del filòsof contra els absurds del Dogma, revolució de l’individu contra la omnipotència de l’Estat, revolució de l’obrer contra les explotacions del capitalisme, revolució de la dona contra la tirania de l’home, revolució d’un i altre sexe contra l’esclavitud de l’amor i la presó del matrimoni; en fi, de tots contra tot”.

D’altra banda en el text es troben assajos sobre diferents temes com el primer de maig, la Comuna de París, així com un sobre “La policia” on analitza l’essència autoritària i classista de la institució policial així com la seva clara tendència cap a la corrupció.

Textos disponibles:

González_Prada_Manuel-La _anarquía.

González_Prada_Manuel-Nuestros_indios.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *