Goethe, Johann Wolfgang von

 

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d’agost de 1749 – Weimar, 22 de març de 1832) va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

La seva producció literària abasta des de la poesia, la novel·la, el teatre, l’assaig i és l’iniciador del corrent literari alemany conegut com Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor del romanticisme alemany.

Va estudiar Dret i es va interessar per altres branques del coneixement com ara la geologia, la química o la medicina que el van portar al descobriment de l’os intermaxil·lar. També es va interessar per la botànica i va publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes: Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklären (1790). En ell intenta establir una teoria general sobre la morfologia dels vegetals reconeixent l’analogia de la forma dels cotiledons, de les flors o les fulles. També fa un esbós d’una teoria de l’evolució entre els vegetals i relaciona la morfologia amb filogènesi, visions molt avançades a la seva època.

La seva posició a la Cort de Weimar, on va entrar al servei de Carles-August, hereu del ducat de Saxònia-Weimar, l’any 1775, i on va fixar la seva residència fins a la seva mort, li van permetre realitzar nombrosos viatges i relacionar-se amb l’alta aristocràcia i personatges cabdals com Napoleó, Ludwig Van Beethoven, Schiller o Herder.

A més a més, l’any 1782 va ser afegida la partícula von al seu cognom pel mateix Duc Carles-August, davant de les protestes de la noblesa, en formar part de la Cort amb un càrrec equiparable al dels ministres, tots de la noblesa.

Va gaudir, en vida, de fama, respecte, prestigi i admiració, i gràcies a la seva reputació, van ser molts els joves que en la maduresa de Goethe s’hi volien apropar i conèixer-lo personalment.

En el camp de la música són innombrables els poemes de Goethe convertits en Lieder per compositors de totes les èpoques.

Les obres més important de Goethe després d’instal·lar-se a Weimar va ser la seua tragèdia Götz von Berlichingen (1773), que va ser la primera obra que li va aportar el reconeixement del públic, i la novel·la Els sofriments del jove Werther (1774), que li va suposar una enorme fama com a escriptor del corrent Sturm und Drang, que va marcar la primera fase del Romanticisme — de fet, aquesta novel·la es considera com el detonador que va posar en marxa el moviment, i pot ser sense cap dubte considerada com un dels primers “best-seller” de tot el món, sent al llarg de la seua vida l’obra amb la qual els seus contemporanis l’associaven.

Durant l’època de Weimar abans de conèixer Schiller va començar Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, va escriure els drames Ifigènia a Tàurida, Egmont, Torquato Tasso i la fàbula Reineke Fuchs.

Durant l’època de la seua amistat amb Schiller va continuar escrivint el Wilhelm Meister, l’Idil·li de Hermann i Dorothea, i les Elegies romanes.

En el seu darrer període, entre la mort de Schiller, l’amy 1805, i la seua pròpia mort, van aparèixer Faust Primera Part, Les afinitats selectives, el Divan occidental-oriental (un recull de poemes en estil persa, influït per l’obra de Hafez), l’obra autobiogràfica Poesia i veritat que cobreix la primera part de la seua vida i acaba amb el seu trasllat a Weimar; el seu Viatge a Itàlia, i una sèrie de tractats d’art. Les seues obres van gaudir d’una immediata influència en els cercles artístics i literaris.

Faust Segona Part va ser finalitzat l’any de la seua mort i va ser publicat pòstumament.

Durant els últims anys de la seva vida, Goethe va tenir com a secretari personal a Johann Peter Eckermann (1792-1854) que va fer possible la publicació de les obres completes de Goethe en 40 volums (1839-1840). A més a més, va escriure Converses amb Goethe (3 volums, 1836-1848), llibre que recull amb fiabilitat els anys de vellesa d’aquesta personalitat contradictòria i universal.

 

Obres disponibles:

Goethe-El_cuento_de_la_serpiente_verde

Goethe-Fausto

Goethe-La_novia_de_Corinto

Goethe-Poesia

Goethe-Werther