Eliade, Mircea

Eliade, Mircea

Mircea Eliade (1907-1986) fou un estudiós romanès especialitzat en mitologia i història de la religió. Gran coneixedor d’idiomes i amb formació en filosofia, va divulgar i analitzar relats i símbols relacionats amb les creences del món europeu i oriental. El 1975 va ser escollit membre de l’Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.

Destaca especialment el seu concepte de sagrat, és a dir, el valor excepcional que una cultura atorga a un símbol o ritus pel seu caràcter sacre, que permet la trascendència. Aquest caràcter de sagrat és el que uneix diverses religions i actes culturals, que analitza a les seves obres seguint els mètodes del comparatisme.

Desitjant llegir textos clàssics de l’hinduisme que no havien estat traduïts a llengües occidentals, sobretot sobre de ioga i del tantra, va passar tres anys a Bengala estudiant el sànscrit amb Dasgupta. Seguidament es va retirar durant un any en els Himalaies, a Hardwar, per practicar ioga com a deixeble de Swami Shivanananda. L’estada a l’Índia va representar el gran període de formació intel·lectual d’Eliade, en el qual va elaborar la seva visió de la religió, des de la seva etapa a les societats caçadores i les agrícoles, les primeres cultures que van dominar els metalls, les grans religions… A l’Índia aborigen va poder enllaçar també les creences cosmològiques dels pobles indoeuropeus, que en illo tempore abraçaven la totalitat de l’espai eurasiàtic.

A la seva tornada a Europa, Eliade va emprendre una carrera literària que es dividiria en dues branques, en certa manera complementàries: d’una banda l’estudi rigorós del fenomen religiós, que va culminar amb la seva voluminosa Història de les creences i de les idees religioses, i d’altra banda les novel·les de base autobiogràfica, en les quals recreava de forma fantàstica les experiències espirituals que va viure durant la seva estada a l’Índia, sobretot durant el període de Hardwar.

En certa manera Eliade va donar un primer pas en relació a la comprensió de les experiències espirituals induïdes per enteògens, en intuir que el ioga suposava una tècnica psicofísica per aconseguir estats místics de la consciència. Així, una de les principals objeccions que es van plantejar a la relació dels enteògens amb les experiències espirituals era que aquestes no podien ser induïdes per una cosa física, i menys una determinada molècula, ja que a occident es considerava des d’antany que l’espiritual i el material eren regnes diferents i sense cap relació. Eliade, en intuir que les experiències espirituals dels yoguis podrien ser articulades per una tècnica i unes pràctiques físiques, corporals, va obrir una primera possibilitat i enteniment a la relació entre ment i matèria, entre cos i esperit.

 

Obres disponibles:

Eliade_Mircea – El_Mito_Del_Eterno_Retorno

Eliade_Mircea – Herreros_y_alquimistas

Eliade_Mircea – Imagenes_y_Simbolos

Eliade_Mircea – La_Prueba_del_Laberinto

Eliade_Mircea – Mito_y_Realidad

Eliade_Mircea – Nacimiento_y_Renacimiento

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *