Baudelaire, Charles-Pierre

 

Charles-Pierre Baudelaire (París, 1821 – París, 1867) va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX, i se’l va anomenar “el poeta maleït” degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos.

Va néixer a París el 9 d’abril de 1821. El seu pare, Joseph-François Baudelaire (antic preceptor, pintor i cap del Despatx de la Cambra dels Pars), va ser qui li va ensenyar les primeres lletres. La seva mare, Caroline Archimbaut-Dufays (filla d’emigrants francesos a Londres durant la revolució de 1793), que no arribava als 30 anys quan va néixer Charles-Pierre, li va ensenyar l’anglès. Quan Baudelaire va néixer, Joseph tenia ja seixanta anys i un fill d’un matrimoni anterior, Claude-Alphonse.

Baudelaire va ser criat per la serventa de la família, Mariette, que tot i que es coneix molt poc sobre ella, va haver de tenir un gran pes sobre la família. Baudelaire la recorda en un poema aparegut a “Les flors del mal”:

La servante au grand coeur dont vous étiez jalouse, Et qui dort son sommeil sous une humble pelouse, Nous devrions pourtant lui porter quelques fleurs. (A la serventa de gran cor de qui estaves gelosa, i que ara dorm el seu somni sota la humida gespa, no obstant hauríem de portar-li algunes flors).

Jean-François Baudelaire va morir al 1827, quan Charles tenia tan sols sis anys, deixant una petita herència. La seva mare es va casar per conveniència amb Jacques Aupick, un dels seus veïns, de quaranta anys, que va arribar a ser general comandant de la plaça fort de París, i que probablement havia estat el seu amant. Això va tenir un gran impacte emocional sobre Baudelaire, que ho va viure com un abandonament, i que mai no va arribar a tenir una bona relació amb Aupick.

Després de les jornades revolucionàries de 1830, Aupick va ser ascendit a tinent coronel degut a la seva participació a la campanya d’Algèria. Dos anys més tard va ser nomenat cap de l’Estat Major i tota la família es va traslladar a Lió, on van romandre quatre anys durant els quals Baudelaire va estudiar al Collège Royal de Lió (de l’ambient del qual no guardaria bons records). Però Baudelaire s’avorria i es va escapar del seu “empresonament”. La seva mare, impregnant-se de la personalitat d’Aupick, es va tornant cada cop més rígida i puritana. El 1836 el seu marit va ser ascendit a general de l’Estat Major. Van tornar a París, on Baudelaire va ser internat al Collège Louis-le-Grand durant dos anys i mig. Allí llegeix Sainte-Beuve, Chenier i Musset, els quals més tard criticarà. Va aconseguir el títol de Batxiller superior, però per una falta encara desconeguda, va ser expulsat.

El 1840 Baudelaire es va matricular a la Facultat de Dret. Va començar a freqüentar la joventut literària del Barri Llatí i va fer nous amics, com ara Gustave Le Vasseur y Ernest Prarond. També va iniciar una amistat amb Gérard de Nerval, Sainte-Beuve, Théodore de Banville i Balzac. Va intimar amb Louis Menard, que es dedicava a la taxidèrmia i a la vivisecció d’animals.

Va començar a portar una vida despreocupada, amb baralles constants amb la seva família degut a la seva addicció a les drogues i els ambients bohemis que freqüentava. Visitava prostíbuls i va mantenir relaciones amb Sarah, una prostituta jueva del Barri Llatí. Charles la denomina “La Louchette” (“la guenya”). A més a més era calba. Probablement ella li va contagiar la sífilis. A Les flors del mal, Baudelaire escriu un poema en el qual es refereix a Sarah, probablement escrit en el moment en què va deixar de veure-la tan sovint i va reiniciar les seves relacions amb Jeanne Duval.

La conducta de Baudelaire horroritza la seva família. El seu padrastre, descontent amb la vida liberal i tot sovint llibertina que portava Baudelaire, que no volia entrar a la carrera diplomàtica, tracta de distanciar-lo dels ambients bohemis de París. El març de 1841 un consell de família l’envia a Bordeus per tal que embarqui cap als Mars del Sud. Durant el trajecte, que va durar divuit mesos, va viatjar fins a Calcuta en companyia de comerciants i oficials de l’exèrcit.

De retorn a França, es va instal·lar de nou a la capital i va tornar als seus antics costums desordenats.

Va començar a participar en els cercles literaris i artístics i va escandalitzar tot París amb les seves relacions amb Jeanne Duval, una preciosa mulata que l’inspiraria en algunes de les seves poesies més brillants i controvertides. Va destacar aviat com a crític d’art. Bona mostra del seu treball com a crític són Curiositats estètiques, recopilació pòstuma de les seves apreciacions i L’art romàntic (1868), obra que va reunir tots els seus treballs de crítica literària. També va ser pioner en el camp de la crítica musical. Baudelaire va traduir autors com E.T.A. Hoffmann i Edgar Allan Poe.

Compromès per la seva participació a la revolució de 1848, la publicació de Les flors del mal el 1857, va acabar de desencadenar la violenta polèmica que es va originar al voltant de la seva persona. Els poemes del llibre van ser considerats «ofenses a la moral pública i els bons costums» i el seu autor va ser processat.

Tot i així, ni l’ordre de suprimir sis dels poemes ni la multa de tres-cents francs que li van imputar van impedir la reedició de l’obra el 1861. En aquesta nova versió van aparèixer, a més a més, uns trenta-cinc textos inèdits. D’aquesta època també són els Petits poemes en prosa (1869), “Paradisos artificials” (1858-1860) i d’altres obres.

El 1864 va viatjar a Bèlgica i va residir dos anys a Brussel·les. Allí va intentar guanyar-se la vida fent conferències d’art però no va tenir èxit. La sífilis que patia li va causar el primer conat de paràlisi (1865), i els símptomes d’afàsia i hemiplèxia que arrossegaria fins a la mort van aparèixer el 1866, quan va patir un atac a l’església de Saint-Loup de Namur. Va ser traslladat d’urgència per la seva mare a una clínica de París, on va mantenir-se sense parlar però lúcid fins a la seva mort l’agost de l’any 1867. Moltes de les seves obres van ser publicades després de la seva mort.

Charles Baudelaire és considerat el pare i profeta de la poesia moderna.

 

Obres disponibles:

Baudelaire_Charles-Las_flores_del_mal

Baudelaire_Charles-Poemas_en_prosa

Bauledaire_Charles-Las_letanias_de_Satan