Després de dècades de no realitzar-se, torna a la nostra comarca la celebració del dia dels treballadors, i com no podia ser d’altra manera, convocat per la CNT. La Confederació fa una crida a tots els treballadors/es de la Garrotxa a unir-se a la celebració independentment de les diferències ideològiques que pugui tenir cadascú, entenent que és un dia per l’unitat de classe, l’unitat del poble treballador en lluita per una societat millor.

Més informació dels actes previstos: http://www.cntolot.org/1-de-maig-a-olot/

Aquest és el diari que hem editat per l’ocasió i del qual en seran distribuits 4000 exemplars a Olot durant aquesta setmana i la vinent.

Fa uns dies que hem començat a ampliar el nostre fons digital amb un nou format. Fins ara només disposàvem de PDF amb uns 2.000 exemplars (aprox.), i per adequar-nos a les noves tecnologies i més concretament als ebook, hem començat a incorporar arxius en format EPUB, que és el més usual per aquest tipus d’aparells electrònics.

Pots visitar els que hem anat incorporant (més de 50) fins a dia d’avui aquí:

http://www.bsolot.info/llibres-en-format-epub

Els pròxims dies anirem ampliant les existències.

Hi ja van quatre números de la revista anarquista L’observador, que torna amb una mostra més d’humor i ideologia. Fes clic a la imatge per llegir-lo on-line.

En aquesta ocasió, el Grup Anarquista X Llogar-hi Cadires, ens sorprén amb un manifest anarquista: El manifest negre. Perpetrat a la Garrotxa, en aquest treball s’hi van abordant diferents temes d’actualitat  a partir de la crítica del moment actual en els diferents àmbits, econòmics, democràtics, laborals, etc. s’hi van suggerint possibles solucions i idees per caminar cap a una societat més justa.

Aquests són alguns dels llibres que hem incorporat al fons de la biblioteca en els últims dies, recordeu que es troben en préstec al local els dilluns de 10 a 12, dimarts i dijous de 19 a 21 hores i divendres de 19:15 a 20:15.

• El movimiento clandestino en España 1939-1949, J.M. Molina.  Juan Manuel Molina, més conegut com a Juanel, fou n destacat militant anarquista i anarcosindicalista murcià. En acabar la guerra civil espanyola marxà a França, on fou delegat de la Comissió General del Moviment Llibertari Espanyol als camps del Sud de França. col·laborà amb el Grup Ponzán i amb Agustín Remiro Manero per a ajudar a fugir a França nombrosos perseguits del franquisme. Fou un dels principals artífexs de la reconstrucció de la CNT a França i escollit Secretari General de la CNT a l’exterior en el Congrés de Torniac de setembre de 1943.

• La mujer en la lucha social y en la guerra civil española, Lola Iturbe. Per què la dona va jugar un paper tan important en la guerra civil d’Espanya? Aquesta és la pregunta que pretén esclarir Lola lturbe i, per a això, ens traça una història de la dona i la lluita cap a la seva emancipació. Amb caràcter enciclopèdic, recull la biografia d’aquelles que van marcar una fita en aquesta lluita social, intentant rescatar de l’oblit, encara que sigui només pel seu nom, a totes les dones que van decidir trencar amb el rol tradicional que els hi reservava la societat.

• La primera guerra mundial. L’enfrontament de les potències imperialistes, Ricard de Vargas. Va ser membre del MIL i de l’OLLA. Es historiador, escriptor i guionista de cinema. Entre els seus llibres cal destacar, “Anarquisme i Alliberament Nacional”; La Primera Guerra Mundial (L’enfrontament de les potències imperialistes), i Antologia poètica popular a la memòria de Salvador Puig Antich , el 1996. També ha publicat articles en més de 50 mitjans escrits com El Punt, Sapiens, Egin, Gara o Altres Nacions. Té un estudi inèdit “el MIL i el Moviment Obrer Autònom” i en els últims anys ha publicat articles sobre el MIL i Puig Antich, com “Salvador Puig Antich, trenta-dos anys després”, publicat a El Punt el 2006. Com a guionista de televisió, ha realitzat el documental Maquis de Catalunya per TVE-2 Catalunya, el 1988 i 1989. És professor, traductor i ha col · laborat com a articulista.

• El 1er premi del Patronat d’Estudis Històrics Olotins. Jordi Pujiula i Ribera. En aquesta obra, l’autor fa un repas a la polémica suscitada a l’entorn del primer premi del PEHO. Al final del 1934 es va fer una convocatòria amb una temàtica oberta sobre història local. S’hi van presentar sis treballs i es premià L’evolució social a Olot, de Gil Vidal i Forga. Aquesta decisió de l’any 1935, que donava el primer premi del Patronat, provocà polèmica, ja que part del jurat preferia l’obra finalista de Francesc Caula i Vegas, que era El règim senyorial a Olot, mostra de les dues sensibilitats entre els membres del jurat.

• L’evolució social a Olot, Gil Vidal i Forga. una de les dues obres protagonistes de la polèmica explicada més amunt. Una laboriosa recopilació de dades històriques, per establir el perfil de l’evolució social i econòmica de la nostre ciutat, en aquels moments, entre les ciutats industrials més importants del país.

• El règim senyorial a Olot, Francesc Caula. La segona de les finalistes del concurs del PEHO de l’any 1935. Francesc Caula publicà entre 1930 i 1959 una sèrie de treballs, molt interessants, sobre la vida al camp en època medieval, el règim senyorial i les servituds suportades per moltes generacions de pagesos. L’enfrontament secular entre senyors i pagesos es tractada amb molta cura i coneixement per Francesc Caula, malgrat la indiferència general sobre tan important qüestió.

• Els morts per la Guerra Civil a La Garrotxa (1936-1945), Jordi Pujiula, Ramon Girona i Carles Batlle. Aquest treball pretén quantificar el nombre total de persones que moriren a conseqüència directa de la Guerra Civil a la comarca. És evident que només els estudis detallats i amb la relació dels morts en espais geogràfics assequibles, ens pot donar una orientació fiable sobre el que representà el cost humà d’aquella guerra. Poble per poble dels que formaven la Garrotxa l’any 1936, es fa una relació detallada de totes les víctimes de les quals s’ha pogut obtenir informació a conseqüència de les repressions republicana i franquista, els morts per accidents derivats de la guerra, la població civil víctima dels bombardeigs, el gran nombre de morts al front, els exiliats que moriren als camps nazis, etc. etc. 1.000 noms per al record.

• Memòria d’activitats dels amics de l’Alta Garrotxa 1972-1981, Varis Autors. Coordinació i recopilació dels treballs sobre les experiències viscudes en els diferents campaments de recuperació del patrimoni monumental i altres activitats de divulgació centrades en l’àmbit de l’Alta Garrotxa.

Isaac Puente sol ser esmentat en gairebé totes les històries que tracten de l’anarquisme i de la guerra civil: Se’l considera com un dels autors anarquistes més influents durant els anys de la Segona República a causa del seu conegut fullet “El comunisme llibertari”, que va inspirar la resolució final del congrés de Saragossa de la CNT al maig de 1936 i que hem traduït i editat en català des de la Biblioteca Social d’Olot.

Pots descarregar-lo clicant en aquest enllaç:

http://www.bsolot.info/puente-isaac

O també pots llegir-lo on-line en format flash  fent clic en aquesta imatge:

Fes clic a la imatge per visualitzar-lo.

En solidaritat amb l’ocupació del Rectorat de la UdG per part d’estudiants
i treballadores, hem decidit traslladar la xerrada d’aquesta tarda sobre
Municipalisme a la Plaça Sant Domènec, davant del Rectorat.

Hora: 17 hores.
Lloc: Plaça Sant Domènec.
Ponents: Jordi Navarro (regidor de la CUP a Girona)
Manel Aisa (president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular)

Us hi esperem a totes!

Confederació Nacional del Treball
Secretaria de Premsa i Comunicació

Aquesta publicació l’hem editat conjuntament amb la CNT d’Olot com a complement a la Mostra de Cultura Anarquista d’Olot, que es celebrarà els propers dies 4 i 5 de maig del 2012.

Podeu trobar tota la informació relacionada amb els actes que es durant a terme a la Mostra al següent enllaç: http://www.mcaolot.info/

Sota el concepte “6 mans, 15 dies, 29 dits” Lluís Riera, Uri Carbonell i Mar Carreras (pseudònim) apareix un llibre autoeditat d’autors locals de la Garrotxa.

“6 mans, 15 dies, 29 dits” és la suma del treball artístic de Lluís Riera autor del llibre ” Quiròfan (1) per a daltònics”  que ara ens presenta “Poemes d’amor, desamor ( i altres autoenganys)” un recull seriós, de poemes intimistes que parlen dels sentiments, de les sensacions i dels resultats agredolços de les relacions humanes.

Mar Carreras ( pseudònim) és una jove escriptora que ens presenta el seu primer llibre “No entenc Res”. És un llibre de relats breus amb un fort component de crítica social i sàtira.

Els dos llibres són dissenyats , maquetats i il·lustrats per Uri Carbonell; dissenyador gràfic que és qui ha relligat els dos llibres i juntes les tres parts han esdevingut el concepte “6 mans, 15 dies, 29 dits” que és un concepte que ha aparegut anunciat amb tres culs que no tenen res a veure (i tot alhora) amb la resta de l’obra. L’art i la cultura poc hi entenen de raons.

Els autors per tal de donar a conèixer els llibres i que s’en parli, a més, faran tres presentacions a Olot abans de Sant Jordi.

El Dijous dia 19 a les 20 hores a Dòria Llibres.
El Divendres dia 20 a les 21 hores al local social de la CNT
El Dissabte 21 a les 11 hores a l’Orfeó Popular.

Tantmateix, durant tota la diada de Sant Jordi estaran fent una parada amb el llibre a la plaça Major d’Olot.

Aquests són alguns dels llibres que hem incorporat al fons de la biblioteca en els últims dies, recordeu que es troben en préstec al local els dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 19 a 21 hores.

• Olot 17800. Els nous olotins, Idesga. Aquest llibre parteix d’un rigorós i extens treball d’investigació prèvia que desemboca en una publicació, una exposició i unes activitats paral·leles encaminats a donar a conèixer un dels aspectes centrals de la configuració històrica i social de la nostra ciutat. Saber com, quan i perquè s’han produït els principals moviments migratoris en els darrers temps a Olot és tan significatiu i rellevant com recordar totes les grans fites històriques que ens apareixen en els llibres d’història local.

• Militants. Participació i democràcia a la CNT als anys trenta, Anna Monjo. Llibre amb una impressionant quantitat de fonts documentals. Són elles les que fan possible que l’autora, al llarg de vuit atapeïts capítols, elabori una espècie de radiografia minuciosa de la Confederació Nacional del Treball i de les seves dinàmiques de funcionament al llarg de la dècada dels trenta, a partir del final de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i fins al final de la guerra civil espanyola.

• Joan Garcia Oliver. Retrat d’un revolucionari anarcosindicalista, Lluís Alegret. Empresonat diverses vegades, fou home d’idees i d’acció, va participar de manera decisiva (i heroica) en els combats i barricades del 19 de juliol de 1936, i va formar part del Govern de la Generalitat. Féu amistat amb Josep Tarradellas i fou ministre de Justícia del Govern de Francisco Largo Caballero. Va posar en funcionament els Camps de Treball per a detinguts polítics i va esdevenir, entre el 1936 i el 1939, un dels homes més forts del moviment anarquista. Tot i això, el seu itinerari vital era pràcticament desconegut, i en aquest sentit, aquest llibre és una biografia molt esperada dins del món de la historiografia catalana. El llibre es completa amb textos introductoris de Miquel Siguan i de Bernat Muniesa.

• Muchedumbres, Jorge Maíz Chacón. No és estrany que una de las cites d’aquest poemari sigui de la cançó de Brassens La mala reputación perquè els versos de Jorge Maíz (Cabra, 1977), historiador i col·laborador de Bellver, es situen en un tó molt crític.

• La cárcava de los iracundos, Jorge Maíz i Fco. Javier Barrera. El seu primer poemari reunit, que compta amb les il·lustracions de Fco. Javier Barrera Barceló.

• Actes de les Jornades sobre la fi de la Guerra Civil. Olot.

• El desorden de la libertad, Massimo Passamani. Aquest llibre recull diferents articles apareguts en publicacions antiautoritàries italianes des de 1994 a 2009. La majoria van ser publicats a Canenero, un setmanal de “destrucció vagabunda, entenent per això la possibilitat de passar a l’atac de l’Estat i la dominació en totes les seves formes sense, per així dir-ho, prestar jurament a cap bandera” (de l’editorial del primer número). Els textos aquí presentats s’insereixen en els debats que en els últims anys s’han desenvolupat en territori italià, comuns en gran mesura als de l’estat espanyol, sobre la repressió, l’individu, organització, lluita armada, dominació tecnològica, responsabilitat individual, etc.

• Nos llaman factores del desorden, Pietro Gori. …I quan nosaltres volem combatre aquests dolents, causa efecte juntament de tanta infàmia i de tants dolors, per derrocar tot el que dificulta el triomf de la justícia, se’ns anomena “factors del desordre”. Reflexions de l’advocat anarquista italià de principis del segle passat Pietro Gori.

• Laureano Cerrada, el empresario anarquista, César Galiano Royo. Aquesta succinta biografia novel·lada segueix les petjades d’un dels activistes més audaços, imaginatius i oblidats de la història de l’anarquisme ibèric : Laureano Cerrada. Amb un estil nu de floritures retòriques, però alhora molt visual i dinàmic, César Galiano Royo ha esbossat la trajectòria vital de Cerrada amb la idea no tant que es coneguin els detalls de les seves gestes pas a pas, sinó que no es perdi el rastre del seu llegat

• La transición en cuadernos de Ruedo Ibérico, A.A.D.D. Aquesta selecció d’articles publicats a la revista Cuadernos de Ruedo Ibérico entre 1965 i 1969 ofereix una lectura crítica del procés de transició de l’antic règim al que avui molts denominen una democràcia incompleta. Les reflexions latents en la societat actual sobre el concepte de Democràcia Real i la concepció rígida de la nostra vigent Constitució fan d’aquests textos una lectura apassionant i absolutament necessària.

• La reconstrucció de la vila d’Olot després dels terratrèmols (1427-1433), Xavier Puigvert. Els terratrèmols de 1427 i 1428 varen destruir la vila d’Olot i rodalies en la seva totalitat i varen provocar el trasllat de la població en cabanes de forma provisional. Mentrestant, es va iniciar el debat sobre si s’havia de reconstruir la vila destruïda o s’havia de construir una nova vila d’Olot dins dels límits del terme. Finalment, la segona opció va triomfar i es va elegir l’alou de la Pia Almoina, una institució caritativa. El fet d’elegir aquest alou allunyava els/les olotins/es del control de l’abat de Ripoll.

Aquests són alguns dels llibres que hem incorporat al fons de la biblioteca en els últims dies, recordeu que es troben en préstec al local els dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 19 a 21 hores.

• Quan érem capitans de Teresa Pàmies. Quan érem capitans és una obra amb una memòria molt viva, en què el passat és contínuament envaït pel present. És del període que comprèn del 36 al 39 quan l’escriptora és dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i el seu càrrec li permet fer observacions interessants sobre l’ambient de l’època amb informació abundosa de les activitats de la seva organització en general i dels seus companys en particular.

• Trabajo industrial y organización obrera en la Cataluña contemporánea (1900-1936) d’Albert Balcells i González. Albert Balcells és catedràtic d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, la Secció Històrica del qual presideix actualment. Entre la vintena de llibres que ha publicat es poden esmentar El sindicalisme a Barcelona, 1916-1923 (1965), El problema social agrari a Catalunya: la qüestió rabassaire, 1890-1936 (1968, 1983), Trabajo industrial y organización obrera en la Cataluña contemporánea, 1900-1936 (1974), Història dels Països Catalans (coordinada per ell i escrita juntament amb Josep M. Salrach, Eulàlia Duran, Manuel Ardit i Núria Sales, 1980) entre moltes d’altres.

• El Federalisme català de Jordi Llorens. Jordi Llorens i Vila (Barcelona, 1958) és un historiador català, doctorat en història contemporània per la Universitat de Barcelona i catedràtic d’història d’Institut de Batxillerat. Ha publicat un nombrosos estudis relatius als orígens del catalanisme polític, com també de didàctica de la història. Ha col·laborat a Serra d’Or i és integrant del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI).

• Esclaus i peons de la “Nueva España”. Els batallons de treballadors a Catalunya (1939-1942) de Josep Clara Resplandis. Professor titular d’Història contemporània a la Universitat de Girona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia. S’ha especialitzat en la història política i social del Sexenni Democràtic, la II República i el franquisme.

• Aixecaments populars als Països Catalans (1687-1693) de Jaume Dantí i Riu.

• L’autèntica història de Catalunya de Montserrat Roig i Cesc.

• Obrers a Catalunya. Manual d’història del moviment obrer (1840-1975) de J.M. Huertas Claveria.

• La setmana tràgica de 1937. Els fets de maig de John Langdon-Davies.

• 19 de juliol del “36” a Barcelona d’Abel Paz.

• 556 Brigada Mixta d’Avel·lí Artís-Gener.

• Cooperativisme i moviment obrer. L’exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró (1920-1944) de Margarida Colomer i Rovira.

• Home lliure, terra lliure. Reflexió per a una alternativa de Josep Mª Reguant i Gili.

• Les migracions i Catalunya de Marc-Aureli Vila.

El proper dia 11 de febrer a l’hospici d’Olot hi haurà la presentació d’aquests dos llibres: “Orígens del moviment obrer a Olot 1840-1923″ (editat per la Biblioteca Social d’Olot) i “Memòries d’un anarquista de Trieste. Un indignat del segle XX“. Les presentacions aniran a càrrec de Joan Barnadas i Claudio Venza. Hi haurà piscolabis gratuït entre presentacions per a tots els assistents.

S’acaba d’editar el primer número de la revista ESTUDIOS, editada per la CNT i aquesta és la presentació:

ESTUDIOS pretén ser una mica més que una revista a l’ús, amb aquest projecte CNT vol situar les seves propostes en el context del segle XXI, assumir les tasques d’un moment històric de mutacions profundes i decisives tant en les formes i desenvolupament del sistema de poder com entre les classes oblidades o silenciades. Els canvis objectius i subjectius en aquest inici de segle han de ser estudiats i compresos si es pretén la transformació social doncs conèixer la realitat és la condició prèvia per poder modificar-la.

ESTUDIOS desitja ser un vehicle que permeti el desenvolupament i divulgació d’anàlisi i reflexions sobre la realitat social de qualitat, aliena a l’aparell acadèmic però subjecta a uns principis d’investigació suficientment acreditats i rigorosos, conscients que l’acció política ha de ser alimentada de la consciència abans que de cap altre element. Desitja ser també, segons els nostres principis, un instrument per a l’autogestió del saber, per situar l’anàlisi del real fora de les càtedres universitàries sempre controlades pel poder econòmic i polític recuperant la creativitat del pensament llibertari i definint les tasques del present. ESTUDIOS és el compromís moral d’els qui mantenen la seva convicció en el pensament anarquista.

ESTUDIOS reivindica la llibertat de la consciència com un instrument necessari de transformació social i regeneració moral. La fi principal que persegueix ESTUDIOS és dissipar la il·lusió sobre la qual s’exerceix el poder polític. Alliberar a la consciència de l’engany i oferir raons perquè es percebin en la seva més aferrissada cruesa tots els mecanismes que utilitza l’Estat per pervertir, sotmetre i esclavitzar a la població.

ESTUDIOS es proposa publicar tots aquells treballs que realitzin una anàlisi o reflexió fonamentats sobre els problemes de la nostra època com propugna el pensament anarquista i defensin propostes teòriques que ajudin a restablir la consciència de l’exercici de la llibertat individual i col·lectiva com el mitjà més efectiu per promoure la insubmissió i la desobediència. Desitgem ser un espai obert al debat i la controvèrsia, no aspirem a establir un pensament monolític sinó a afavorir la reflexió individual i col·lectiva, la lliure discussió i la discrepància de les idees dins d’un context no antagonista, és a dir, dins de l’aspiració comuna a una societat lliure, autogovernada, autogestionada, sense Estat ni capitalisme.

Aquest projecte pretén ser també una crida a tots i totes les compromeses amb la tasca de la transformació social a aportar estudis, investigacions, anàlisis i reflexions de qualitat que ampliïn la nostra influència social i trenquin la divisió entre els qui pensen i els qui fan doncs la no especialització és el fonamental principi d’una societat lliure amb el qual ens sentim compromesos i compromeses.

ESTUDIOS sorgeix com un espai teòric de reflexió llibertària que exposi la immensa impostura política en la qual s’assenten les estructures del poder. La nostra finalitat és fer veure, mantenir i encoratjar l’esperança en els ideals del pensament llibertari.

Consell de Redacció

————————————————–

Estudios. Revista de pensament llibertari.
Any, Volum: 1-1. Desembre 2011.
Codirecció: María Prado Esteban (Sindicat d’Ensenyament i Intervenció Social CNT-AIT Madrid) i José Manuel Bermúdez (Sindicat d’Oficis Varis CNT-AIT Còrdova).
Secretaria de Coordinació: Cristina Vañó (Sindicat d’Oficis Varis CNT-AIT Còrdova).
Consell de redacció: Enrique Bocardo (Sindicat d’Oficis Varis CNT-AIT Sevilla), Antonio Orihuela (Sindicat d’Oficis Varis CNT-AIT Mérida), i Francisco Cuevas (Sindicat d’Oficis Varis CNT-AIT Jerez de la Frontera).
Consell Assessor: Noam Chomsky (MIT-Massachusetts), Richard Cleminson (University of Leeds), Teresa González Pérez (Universitat de La Laguna), José Luis Gutiérrez Molina (Universitat de Cádiz), Joel Delhom (Université de Bretagne-Sud), Jorge Maíz Chacón (Universitat Nacional d’Educació a Distància), Nelson Méndez (Universitat Central de Venezuela), Carlos P. Otero (Universitat de California Los Angeles), Beltrán Roca (Universitat Pablo de Olavide), Claudio Venza (Università di Triestre).
Consell Evaluador: José Manuel Panea Márquez (Universitat de Sevilla), Miguel Pastor (Profesor Titular de Metafísica i Història de les Idees), Manuel Monje (UPV); José González Monteagudo (Universitat de Sevilla), Yolanda Ortiz, (Universitat de Jaén), Alejandro Pizzi (Universitat Rovira i Virgili), Ignasi Brunet Icart (Universitat Rovira i Virgili) Juan Torres (Universitat de Sevilla), José Castañeda (Universitat Pablo de Olavide), Eulàlia Vega Massana (Universitat de Lleida).
Col·laboradors: Juan Pablo Calero, Hernán Cardinale, Carlos Martín Hommer, Ellison Moorehead, Gladys Pérez.
Edició i publicació: Secretaria de Formació i Estudis. S.P. del C.C. (CNT-AIT). C/ Historiador Domínguez Ortiz, 7 local – 14002 Córdoba. redaccion.estudios@cnt.es
Diseny i maquetació / Fotografia de portada: Fernando Pisaca (Sindicat d’Arts Gràfiques, Comunicació i Espectacles CNT-AIT Madrid).

——————————————————

Descarregueu-la clicant a la portada.

Ja està acabada la classificació nova dels llibres de la nostra biblioteca. Al menú d’aquí al costat podeu veure el menú amb els diferents apartats detallats, fet que facilitarà enormement la cerca dels llibres, i com no, podeu continuar utilitzant el cercador per anar més ràpids si ja sabeu què esteu buscant.

Ara estem treballant per entrar i classificar un fons molt important d’uns 300 exemplars que ens han donat els companys de l’Ateneu Llibertari de Salt i un altre fons que ens han cedit els organitzadors de la Fira d’editorials independents i alternatives  Liberis Liber celebrada a Besalú el passat cap de setmana del 15 i 16 d’octubre.

Moltes gràcies a tots dos col·lectius per les seves aportacions!!

Aquests són alguns dels llibres que hem incorporat al fons de la biblioteca en els últims dies, recordeu que es troben en préstec al local els dilluns de 10 a 12 del matí i els dimarts, dimecres i dijous de 19 a 21 hores.

• Testimonios. La España de nuestro tiempo. La vida cotidiana durante la Guerra Civil/La España nacional de Rafael Abella.

• Testimonios. La España de nuestro tiempo. Historia básica de la España actual (1800-1975) de Ricardo de La Cierva.

• Primer viaje andaluz. Notas de un vagabundaje de Camilo José Cela. Des de la Venta de Cárdenas, a Despeñaperros, fins als vins de Lepe (documentat ja al segle XIV) i del Comtat de Huelva. Va ser el recorregut gastronòmic i vital de Camilo José Cela per Andalusia. Ho va escriure en aquest llibre publicat el 1959.

• Los hermosos vencidos de Leonard Cohen. Aquesta novel·la té tres parts i, excepte la tercera, que és la que li dóna el nom al llibre, està narrat en la primera persona d’un historiador anònim perseguit per una obsessió: seguir-li els passos a Catherine Tekakwitha, una indígena mohawk del segle XVII, famosa per haver abraçat el catolicisme i el sacrifici, per renunciar al matrimoni i al sexe, i per haver sotmès el seu cos a una infinitat de martiris. A Catherine, que vivia prop del que avui és Nova York però va acabar els seus dies en el que avui és Montreal, se li atribueixen accions miraculoses i va ser beatificada el 1980.

• Los Khambas, Guerrilleros del Tíbet de Michel Peissel. Informació inèdita, en bona mesura considerada classificada pels serveis secrets de l’Índia, el Nepal, Xina, Estats Units i la Unió Soviètica. La història dels guerrillers que l’any 1950 i durant 20 anys van aixecar-se contra el domini xinés al Tíbet.

• Libros de poesía de Juan Ramón Jiménez. L’obra poètica de Juan Ramón Jiménez és molt nombrosa, amb llibres que al llarg de la seva vida, en un afany constant de superació, va anar repudiant o dels quals salvava algun poema, gairebé sempre retocat en les seves successives seleccions.

• La pràctica de l’art d’Antoni Tàpies.

• De la felicidad d’Agustín García Calvo. Amb altres maneres més sensitives d’atacar el tema s’enllaça un atac lògic, que tracta de descobrir la relació entre el desig general de felicitat i la negació de la Realitat. Acompanya al llibret un Apèndix, «Lloança del bé», que ve a contrastar en un altre to amb aquesta anàlisi de la noció de «felicitat».

• El amor y los dos sexos / Del tiempo de amor y olvido d’Agustín García Calvo. De la idea d’Amor com a substitut de l’amor, i de les relacions de dependència entre els 2 sexes. De les aparicions del Temps en els tràngols amorosos.

• El futuro de la sociedad económica de Roy Glenday. Assessor econòmic i Director de la Federació Britànica d’Indústries. Ha impartit conferències i publicat nombrosos articles en revistes especialitzades en temes econòmics i socials.

• Más allá del mar de arena d’Agnès Agboton. Amb divuit anys Agnès va aterrar a Barcelona deixant enrere el seu país, Benín. Casada amb un català va començar una nova vida on tot era diferent i desconegut. A través d’aquest llibre, Agnès fa un recorregut pels vint-i-cinc anys de vivències com a dona africana a la nostra terra.

• Las tres hermanas / El huerto de los cerezos d’Anton Chéjov.

• Poesía, teatro, artículos de Federico garcía Lorca.

• Historia de las mujeres: una historia propia (dos volums) de Bonnie S. Anderson i Judith P. Zinsser. Aquesta obra sense precedents reconstrueix el paper que, des de la prehistòria fins als nostres dies, han exercit les dones, habitualment absents del testimoniatge de les activitats dels homes.

  Les autores no obliden cap de les parcel·les de participació de la dona: les tradicions heretades de la història clàssica; les dones camperoles, que mantenen i reprodueixen l’existència social; les dones de les Esglésies: les abadesses, la vida de clausura, la vida de l’èxtasi, però també les heretgies, les bruixes…; les dones dels castells i senyorius, guardianes de la terra i del llinatge; i la vida a les ciutats emmurallades.
  Tampoc deixen de costat a les dones de les corts, governants, mecenes i dames d’honor; les dones dels salons i de les tertúlies, mestresses de casa i professionals; les dones de les ciutats, dones de la classe obrera, que van participar en els moviments econòmics i polítics del seu temps. Finalment, tracen una història del moviment feminista europeu: si el llibre s’obre amb una selecció dedicada a les tradicions heretades per les dones, es tanca, com a contrapunt, amb la història del moviment per l’alliberament de la dona, que sorgeix com a rebuig d’aquestes tradicions.

Va néixer a Milà el 2 de juliol de 1935. Va formar part amb molts altres escriptors – entre els quals Umberto Eco, Edoardo Sanguineti, Antonio Porta, Giorgio Manganelli, Luigi Malerba, etc. – de la neo-avantguarda, moviment literari italià sorgit en la primera meitat dels anys Seixanta que es caracteritzava per la seva forta experimentació formal, sobretot en la poesia. El grup va ser denominat en un primer moment i “Novissimi” i en ampliar-se va prendre el nom de “Gruppo 63”.

Els seus llibres han estat la millor crònica dels moviments italians de les dècades de 1960 i 1970.

Els invisibles narra precisament la història del ´77 italià, a través dels ulls d’un jove militant de l’època. La seva experiència assenyalada per l’obertura juvenil a un món d’oportunitats, en les quals el ritme existencial venia marcat per l’acceleració dels esdeveniments. Així l’okupació d’edificis, les experiències culturals, el desig d’una vida al marge es veuen intercalats per la necessitat, i de vegades la ingenuïtat, dels propòsits polítics, la inconsistència de moltes apostes i finalment la repressió i l’oblit. El moviment del ’77 va perir víctima de les seves contradiccions, en el foc creuat del terrorisme d’Estat i les organitzacions armades.
Aquesta crònica política es veu reforçada per l’escriptura àgil i ràpida de Balestrini. De fet, la novel·la composta únicament de blocs de text, en els quals se suprimeix la puntuació, sembla convidar-nos a una velocitat de lectura que s’acompassa amb l’entretallada respiració dels esdeveniments.

Anys de plom. Cossos separats. Estralls per part de l’Estat. Subversió, Repressió. Terrorisme. Excepció… ; o per contra, els anys més bells de les nostres vides. Transformació radical de la vida quotidiana. Utopia. Necessitat de comunisme. Revolució sexual. Lluita armada. Etc. I àdhuc més. Món Beat. Hippies. Situacionistes. Moviment estudiantil. Poder obrer. Lluita contínua. Maoistes. Consellistes. Anarquistes. Autònoms… Darrere de totes aquestes definicions, la vida de milers, de centenars de milers d’individus durant dues dècades, que van excavar fins als fonaments dels pilars aparentment immutables de la societat italiana. Després d’aquella enorme i profunda experiència col·lectiva, gens pot ser considerat com abans.

Una distòpia, contra-utopia o anti-utopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d’una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d’utopia i s’usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.

Els texts distòpics sorgeixen com obres d’advertiment, o com a sàtires, que mostren les tendències actuals extrapolades en finals apocalíptics. Per exemple, algunes distòpies de la primera meitat del segle XX advertien dels perills del feixisme, del comunisme, del control social o de les societats totalitàries en general (Nosaltres, 1984, Un món feliç, Viure!, Fahrenheit 451). Altres més recents són obres de ciència ficció ambientades en un futur proper i etiquetades com a ciberpunk, que utilitzen una ambientació distòpica en la que el món s’ha anat corrompent pel consumisme i es troba dominat per les grans multinacionals tecnològiques i els governs es tornen cada vegada més irrellevants. Hi ha un subgènere anomenat literatura apocalíptica, on la distòpia té a veure amb la fi del món conegut.

Clicant a les portades us enllaçem amb tres distopies de les més conegudes de la literatura; 1984 de George orwell, Un món feliç d’Aldous Huxley i Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.

1984

És una novel·la política de ficció distòpica, escrita per George Orwell entre 1947 i 1948 i publicada el 8 de juny de 1949. La novel·la va introduir els conceptes de l’omnipresent i vigilant Gran Germà, de la notòria habitació 101, de la ubiqua policia del pensament i de la neollengüa, adaptació de l’anglès en la qual es redueix i es transforma el lèxic amb finalitats repressives, basant-se en el següent principi: El que no està en la llengua, no pot ser pensat.
Molts analistes detecten paral·lelismes entre la societat actual i el món de 1984, suggerint que estem començant a viure en el que s’ha conegut com a societat orwelliana. El terme orwellià s’ha convertit en sinònim de les societats o organitzacions que reprodueixen actituds totalitàries i repressores com les representades en la novel·la. La novel·la va ser un èxit en termes de vendes i s’ha convertit en un dels llibres més influents del segle XX.

Un món feliç

Un món feliç (Brave New World, en la seva versió original) és una novel·la d’Aldous Huxley. Es tracta d’una distòpia o utopia inversa per criticar el present. Transcorre a Londres el 2.540 dC i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l’ensenyament durant el son que junts provoquen un fort canvi social. Huxley respon a aquest llibre amb una revaloració en forma d’assaig anomenada Brave New World revisited (Nova visita a un món feliç) (1958), i amb la seva novel·la final, anomenada Island (L’illa) (1962).

Fahrenheit 451

Fahrenheit 451 és una novel·la de Ray Bradbury ambientada en una distopia futurista i publicada el 1953. El títol ve de la temperatura a la qual crema el paper, ja que una de les característiques dels líders al llibre és cremar els llibres per controlar el que aprèn la població. El llibre ha esdevingut una obra de culte a la ciència-ficció i les referències al seu títol o personatges abunden al cinema i els videojocs.

Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat on llegir és delicte perquè incita a pensar i qüestionar el poder, en comptes d’abandonar-se a l’hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina. Llavors entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perquè no es perdi el seu missatge. La seva cap l’adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores. El govern el persegueix i ataca la ciutat amb bombes i controls policials, però els homes lliures escapen al camp i es transmeten la literatura oralment esperant el moment en què la societat permetrà de nou el retorn de la cultura.

Aquests són alguns dels llibres que hem incorporat al fons de la biblioteca en els últims dies, recordeu que es troben en préstec al local els dilluns, dimarts i dimecres de 19 a 21 hores (preferiblement els dimecres).

• La revolucioncita mexicana de Rius (Còmic). Un altre llibre sobre la Revolució Mexicana? Si només se n’han escrit uns 18 mil! I cadascun d’aquests llibres pretén ser El Llibre de la Revolució Mexicana…(igual que aquest). Quina és llavors la intenció de fer-ne un altre? Doncs immodestament, crec que faltava un llibre d’Humor sobre el nostre moviment armat, i que a més s’apropi a la veritat de l’ocorregut, encara que jo només sàpiga de la Revolució per llibres i pel·lícules o testimonis i converses. En tot cas, serà una interpretació humorística amb pretensions de veracitat, ni més ni menys.

• La locura/La bogeria de Narcís Oller. Aquesta novel·la, breu i ben aconseguida, es basa en un fet real que l’autor va conèixer de prop: la mort d’un seu client. A la novel·la, un ric propietari de Vilaniu , de caràcter idealista i romàntic, pateix un lent i indeturable procés d’alienació mental. El protagonista és Daniel Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim durant la revolució de 1868, i l’acció transcorre entre Vilaniu i Barcelona.

• A sangre fría de Truman Capote. Història d’un crim monstruós convertit en obra d’art gràcies a l’ofici i a la sensibilitat del narrador, aquesta «novel·la de no-ficció» descriu, amb tant de detall que és a la ratlla de la morbositat -però sense ultrapassar-la mai-, la vida de dos psicòpates des de la seva infantesa fins a l’acompliment de la pena a què són condemnats.Truman Capote va dedicar sis anys seguits de treballs i investigacions a A sang freda, que es traslladaria aviat al cinema i li donaria notorietat mundial. Després d’aquesta novel·la, Capote es veuria incapaç d’acabar cap altre llibre.

• Ideario de Ricardo Mella. Recull d’articles del teòric anarquista gallec. Havia estat membre del Partit Republicà Federal, i el 1881 fundà a Vigo, el periòdic obrerista La Propaganda. El 1882 assistí al congrés de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola a Sevilla i hi fundà el diari La Solidaridad (1888-1889), des d’on defensà l’anarcocol·lectivisme. Influït successivament pel federalisme de Francesc Pi i Margall, el socialisme llibertari de Pierre-Joseph Proudhon, el positivisme de Herbert Spencer i l’individualisme de Max Stirner, intentà vincular l’anarquisme a la ciència experimental . Definí l’anarquisme sense adjectius (socialisme anarquista) per a intentar de superar la polèmica entre col·lectivistes i comunistes, i s’adheriren la majoria dels anarquistes espanyols quan fou adoptat en l’ideari de la CNT.

• García Lorca. Asesinado: toda la verdad de José Luis Vila-San-Juan. La mort de García Lorca ha estat durant tant temps silenciada o tergiversada per interessos polítics…Vila-San-Juan, analitza i dóna la seva opinió i després reconstrueix minut a minut el crim, la seva gestació, la seva realització, recull les declaracions de les persones relacionades, directa o indirectament, amb ell, cita noms, llocs, actituds…

• Al frente de mi compañía, tres meses de campaña de Paul Oskar Höcker. Testimoni de la campanya d’aquest militar alemany durant la primera Guerra Mundial.

• Conozcamos a Sandino, el muchacho de Niquinohomo de Sergio Ramirez Mercado. (Còmic, 4 volums). Edició en còmic i adreçada als més petits de la figura del revolucionari Sandino, editat pel Departament de Propaganda i Agitació del FSLN.

• Album de la revolución cubana 1952-1959 de Capdevila, J.M. Picart i Mario Jimenez. Àlbum que conté introducció i resum de textos i 271 enganxines que mostren molts aspectes de les glòries de la Revolució Cubana liderada per Fidel Castro, incloent retrats de nombroses personalitats i representacions de desenes d’incidents històrics de l’inici de la revolució fins al reeixit enderrocament del règim existent, cada targeta amb la llegenda pròpia.

Aquests són alguns dels llibres que hem incorporat al fons de la biblioteca en els últims dies, recordeu que es troben en préstec al local els dilluns, dimarts i dimecres de 19 a 21 hores (preferiblement els dimecres).

• Elogio de la anarquía, por dos excéntricos chinos del siglo III. Polèmiques del segle tercer seleccionades i presentades per Jean Levi i traduïdes del xinès antic i anotades per Albert Galvany. Com a senda a un món desconegut —i alhora com a porta al coneixement d’un mateix—, aquest llibre ens apropa a alguns dels més interessants debats socials que van sacsejar els ambients lletrats d’una Xina en gran efervescència intel·lectual, i ho fa per mitjà de la traducció completa de tres polèmiques: «De la inutilitat dels prínceps», «Sobre el caràcter innat del gust per l’estudi» i «Sobre els efectes nocius de la societat per a la salut». En elles Bao Jingyan i Xi Kang ens porten a una interessant confrontació d’idees mitjançant l’exposició clara i raonada d’arguments i la refutació fil per randa de les tesis de l’adversari. Vistes amb el nostre prisma occidental, i encara que no sigui molt «correcte» fer-ho, resulta gairebé impossible no emparentar els arguments esgrimits en aquestes polèmiques amb les aventures dels filòsofs cínics.

• El Grito del Pueblo de Jacques Tardi i Jean Vautrin. El mestre del còmic bèl·lic explora la naturalesa de l’ésser humà a través d’un dels capítols més cruels de la història de frança. “El bany de sang que acaba de sofrir per ventura sigui una horrible necessitat amb que calmar alguna de les seves febres. A partir d’ara la veuran créixer en saviesa i en esplendor”. Així escrivia Émile Zola, el 3 de juny de 1871, en referència al poble de París i a un dels successos més violents, alhora que rellevants, de la història de França: la creació i anihilació de la Comuna de París. Una història que ens narra magistralment Tardi a partir de la novel·la de Jean Vautrin.

• Makoki, fuga en la Modelo de Miguel Gallardo i Juan Mediavilla. Estem a principis dels anys 80, l’època de l’underground, l’heroïna i el Vaquilla. Emo, Cuco i el Niñato es van al Marroc a comprar haixix per vendre’l després a Espanya. Des del principi tot surt malament i es veuen embolicats en mil i una situacions complicades de les quals la major part de les vegades han de sortir fugint correns. Un tràgic incident en el qual està involucrat el gos Pipo, consumidor d’haixix, deriva en un ingrés a la presó de la Modelo de Barcelona, per escapolir-se de la qual enginyen un pla. Fuga en la Modelo és una de les obres més emblemàtiques del còmic underground espanyol dels anys 80. Publicada inicialment de forma serialitzada en la revista El Víbora, el seu èxit aviat va fer que es publiqués recopilada en format àlbum, del que es van vendre més de 20.000 exemplars.

• Escritoras anarco-feministas en la Revista Blanca 1898-1936 d’Antonio Prado. El present estudi té com a enfocament els textos literaris i culturals produïts a Espanya durant el període de entresegles i la Guerra Civil Espanyola (1898 – 1936), particularment, els que van plantejar noves formulacions ideològiques entorn dels paradigmes de gènere, classe i Estat. El corrent cultural per excel·lència que va aconseguir abordar simultàniament aquests paradigmes va ser l’anarquisme, i més concretament, l’anarco-feminisme. Els autors representatius d’aquests textos van ser, en la seva majoria, escriptores que van donar a conèixer la seva veu a través de mediacions culturals de la cultura popular anarquista, com periòdics, pamflets i revistes. L’estudi se centra en una de les principals editorials anarquistes, La Revista Blanca.

• Siempre volviendo a empezar. CNT dentro y fuera de España 1939-2009 de Floreal Samitier Arroyos i José Luis García Rúa. L’obra neix contextualitzada l’any del Centenari d’aquesta organització anarcosindical CNT-AIT, caracteritzada per tot tipus de vicissituds sofertes i a les quals s’ha donat una solució, gairebé sempre genuína, per no malbaratar l’esforç de tanta gent durant tants anys, i acabar imposant-se com la continuïtat a la idea alliberadora que amb tant afany es va abraçar. L’obra està estructurada en dues parts. De la primera part dóna comptes el nostre company Floreal abastant la història des de l’exili fins a la Transició. Li fa el relleu José Luis, relatant els fets esdevinguts des de la Transició fins a l’any 2009.

• El orígen de la familia, de la propiedad privada y del estado de Federico Engels. Tractat sobre materialisme històric escrit per Federico Engels, que va veure la llum el 1884. Està basat parcialment en les notes de Marx al llibre La societat antigua de l’antropòleg nord-americà Lewis Henry Morgan. Aquest llibre s’inicia amb una discussió extensa sobre Ancient Society, en el qual Lewis estableix una seqüència de períodes ètnics per comprendre el desenvolupament de la civilització humana des de l’origen de l’home fins a les societats industrialitzades d’Europa i Amèrica del Nord al segle XIX. En contrast amb altres assajos contemporanis sobre el punt de l’evolució humana, Engels subratlla la importància de les relacions socials de poder i el control dels recursos materials, fets relacionats amb el desenvolupament de noves tecnologies.

• Les majories invisibles. Explotació fabril, revolució i repressió de Mercedes Vilanova. Catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Creu de Sant Jordi 2005 i Premi Nacional d’Investigació 1990. El 1996 va ser la presidenta fundadora de l’Associació Internacional d’Història Oral (IOHA) i el 1989 va fundar la revista Historia, Antropologia i Fonts Orals. Ha estat investigadora convidada a Harvard University (Cambridge, DT.), Institut d’Histoire du Temps Present (París), Visiting Professor a la Universitat de Boston i a la Universitat de Massachussetts, i Fellow del Wilson Center de Washington. De vocació humanista i multidisciplinària, ha estat pionera en la creació i utilització de fonts orals i en l’aplicació de l’estadística a l’anàlisi del comportament polític. El seu treball intel·lectual l’ha dedicat a l’estudi de l’abstenció, l’analfabetisme, la revolució social, el paper de les dones en la societat i la democràcia parlamentària al nostre país. És autora, entre altres, dels llibres Espanya en Maragall (1968), La conformitat amb la destinació en Azorín (1971), El poder en la societat (comp.) (1986), Pensar les diferències (comp.) (1994), Les majories invisibles. Explotació fabril, revolució i repressió (1995), Des de les ribes de la política: gènere i poder a Amèrica Llatina (comp.) (1996). Recentment ha publicat Veus sense lletres. Analfabets a Baltimore (2005).

Una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l’explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l’aposta per a organitzar materialment les condicions d’existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjan segle XIX, poblaren tots els barris proletaris de Barcelona, i el seu camí ascendent fou tallat de soca-rel amb la victòria feixista de 1939. Amb aquest treball, des de La Ciutat Invisible volem redescobrir la memòria política que duem a dintre, promoure el cooperativisme avui i promoure el reconeixement del bagatge emancipador que ha configurat un barri popular com Sants.

Volem recordar que aquest llibre ha estat editat sota una llicència de Creative Commons de Reconeixement-No comercial-Obres derivades.

Per això el volem compartir amb vosaltres de forma lliure en el següent pdf que podeu visualitzar clicant a la imatge.